A la Marta li van diagnosticar un càncer de mama en un moment on s’estava plantejant deixar la música, cansada dels nervis, la precarietat, i desencantada per la manera com s’havia tractat la cultura durant la crisi de la pandèmia.
Però durant el procés de superació de la malaltia, va començar a fer cançons sense buscar-ho. Unes cançons que han nascut de la pròpia necessitat íntima de posar ordre a les emocions que la colpejaven i que li van servir per ancorar-se i agafar forces per superar el gran repte que la vida li havia posat al davant.
Ara, després de tot aquest procés, ha decidit gravar-les i compartir-les en un disc.
Perquè ara, després de tot aquest procés, ha entès que la música forma part d’ella mateixa i que no hi pot renunciar.
Aquest disc no és un drama, perquè en totes les situacions, hi ha més llum de la que pot semblar.
