Es compleixen gairebé tres anys d’ençà que Irene Romo i Giulietta Vidal encetessin, sense saber-ho, un dels projectes més importants de les seves vides. La seva formació a duo, Alosa, va enlluernar als usuaris d’instagram l’any 2023 amb una versió acústica de ‘A la voreta del foc’ i des d’aleshores la seva trajectòria no ha fet més que engrandir-se.
La nit de divendres 10 d’abril, després de múltiples concerts de tota mena i una presència en el panorama musical català cada cop més constant, Alosa celebrava una trajectòria curta però intensa a la mítica Paral·lel 62.
Plena de gom a gom, la sala va anar omplint-se amb joves, avis i nens; un exemple clar de la transcendència del projecte, i a les 21:00 en punt es va obrir el teló amb les dues protagonistes a l’escenari i una banda de luxe. La cançó tradicional catalana ‘Marieta cistellera’ va ser l’escollida per iniciar el concert.
Arran de la interpretació de l’última del seu debut, “El primer cant del matí” (Ceràmiques Guzmán, 2026), les noies van repassar cançons de la seva discografia molt variades, però que mantenen l’essència dolça i tècnica que emanen el duo.
‘La pastora Caterina’, ‘El forner’ o l’emocionant ‘Una Nova Casa’ en van ser demostracions clares del talent de la Irene Romo i la Giulietta Vidal, a més a més de la inexorable connexió de les dues que va més enllà de la faceta musical.
Alosa no només va presumir d’un talent musical exquisit – i una seguretat a l’escenari que sembla que sigui fàcil el que fan -, sinó també de saber quines dinàmiques són les més adequades per mantenir el ritme en un concert. Canvis en l’organització de l’escenari i entrades i sortides de músics que permetien jugar amb el factor sorpresa constantment.
Però per sorpresa les aparicions de grups amb qui han col·laborat el duo com Tarta Relena a l’adaptació d’un poema de García Lorca ‘Las alamedas’, Svetlana a la divertida ‘Aserejé’, o Habla de Mí en Presente a la tan ballable ‘Nenes de ciutat’. Moments àlgids del concert on el públic es va llançar a ballar, cantar i divertir-se, encoratjats per una càlida atmosfera que aconseguia unir els assistents.
Abans de tancar la crònica, cal fer una menció especial al cor que va acompanyar el grup gairebé tota la vetllada. Una col·laboració preciosa que transformava peces com ‘La dama d’Aragó’, la reconeguda ‘Flors i violes’, o la tan emocionant per a qualsevol català ‘El cant dels ocells’ en excel·lència.
En definitiva, veure les Alosa en directe és una experiència que cal viure sigui com sigui, són màgia, química i, sens dubte, talent; i el fet d’assistir a un concert seu et fa entendre de seguida per què han arribat tan lluny en tan poc temps.
