Mai els inicis han estat fàcils, especialment en el món de l’art. Ara per ara, hi ha molta oferta i pocs espais per a tothom, per això el fet que una banda que tot just comença la seva trajectòria pugui tocar a la reconeguda sala Luz de Gas és una gran sort. Fortuna que els quatre membres de Minoria van aprofitar al màxim, emprant tots els seus mitjans per oferir un directe que, efectivament, va ser espectacular.
“Aixecar-se per volar” (Segell Microscopi, 2026), el primer disc d’estudi de la banda, arribarà el pròxim 30 d’abril. Fins aleshores, el grup ja ha anat deixant pistes sobre la sonoritat de l’àlbum amb el senzill ‘Trencall’, el qual navega entre lletres melancòliques i acords dinàmics.
Pel que fa a la resta dels temes, encara no han estat revelats al gran públic; si bé la passada nit de dimarts en van descobrir algunes en el concert, com a teloners, dels alemanys Moonday6. Un total de quaranta minuts d’energia desbordant que va fer vibrar una sala amb un nombre favorable d’assistents.
‘Incendi’ va ser l’encarregada d’obrir el directe i suposa una de les peces amb més ràbia del repertori, a la mateixa alçada que ‘7’, dos temes on Pablo Comas (veu i guitarra), Xavi Bas (guitarra i segones veus), Xavi Redó (baix) i Adrià Veres (bateria i segones veus) llueixen una indubtable arrel al so de grups com Alter Bridge o Foo Fighters.
Un emocionant inici que va connectar de forma immediata amb un públic que tot i, tristament, mantenir-se a una certa distància de l’escenari, van donar-ho tot tenint en compte que la majoria dels temes eren desconeguts.
Altres cançons com ‘Obre els ulls’ o ‘Canvis’ mostren una faceta més tendra de la formació, tot relatant històries d’adaptació a etapes vitals que poden resultar doloroses però necessàries. Així mateix, el quartet també domina la composició de temes veritablement encongidors; ‘Dies Grisos’ n’és un clar exemple. Una balada que la banda va optar per obrir en acústic, incorporant la bateria i el baix a posteriori.
Amb tot això, Minoria van demostrar una clara versatilitat musical, tot passant a les seves peces un filtre modern i més proper a l’homogeneïtat que predomina en el rock actual, sense desvincular-se del tot de l’esmentada influència guitarrera dels noranta.
I si parlem d’actitud, tot i ser el primer escenari gran del grup, des del primer moment van intentar cridar i mantenir l’atenció del públic amb explicacions de les cançons, animacions constants a seguir les lletres o els cors de certs temes o, inclòs, amb la presència – que a estones volava entre els assistents- del que semblava el cinquè membre del grup: el Blas, el ninot groc del duo de dibuixos animats “Epi y Blas”.
En definitiva, un concert amb una intensitat feréstec i atrevida que esperem que acabin mantenint com a marca de la casa. Fins a la següent actuació haurem d’esperar, ja que encara no hi ha data anunciada. No obstant això, d’aquí a un mes Minoria obre les portes del seu primer llarga durada que, després d’aquest directe, s’anticipa molt potent.
