No sóc gaire amant d’aprofitar els títols de les cançons per jugar amb el titular de la crònica, però en aquest cas m’ha anat de perles. És el tercer concert que cobreixo d’aquesta gira improvisada dels Lax’n’Busto, nascuda després de l’èxit dels dos concerts benèfics que el grup va oferir a Luz de Gas i convertida, a partir d’aquí, en una festa grossa per a tots els seguidors.
L’últim cop que els vaig veure va ser fa menys d’un mes, a Les Nits de Barcelona, als Jardins de Pedralbes. Em sabia pràcticament de memòria l’ordre de les cançons, tot i que el grup tenia preparada alguna sorpresa per a aquesta nit al Festival de Cap Roig. Però m’era igual: sóc seguidor del grup, m’agraden moltes de les seves cançons i el fet que en Pemi Fortuny hagi tornat per cantar els temes que tots entonem a ple pulmó ja és, per si sol, un motiu suficient per repetir.
Inici potent, un cop més, amb Miami Beach, Més que la meva sang i Tinc fam de tu. Després, tocava agafar aire, a causa de la intensa xafogor que feia aquesta nit a Calella de Palafrugell.
El grup es mostra il·lusionat amb aquesta gira: s’ho passen bé, ho donen absolutament tot i signen un directe impecable que demostra per què són un dels grups més aclamats del país. Agraïts i sorpresos per l’enorme èxit que estan tenint —amb la majoria de concerts exhaurits—, arriben amb ganes de donar-ho tot una nit més.
Van intercalant cançons: algunes més lentes, pensades per a recintes amb butaques; i altres més animades, per posar-se dempeus i ballar com si no hi hagués demà. La nit va tenir algunes sorpreses, com Fum, un tema del disc Morfina que no havien tocat gaire últimament i que van voler compartir amb nosaltres. L’altra sorpresa va arribar poc després amb Júlia, interpretada amb la inestimable col·laboració de Jofre Bardagí, que ja havia participat en aquest tema en altres ocasions.
Va ser una vetllada que, tot i la calor, no volies que acabés. Els plats forts arribaven a la recta final amb Tornarem, Trepitja fort, Per una copa i T’estimo molt, abans de donar pas als bisos amb Que boig el món, La meva terra és el mar i la sempre desitjada Llença’t, que va servir per tancar una gran festa de rock’n’roll amb un grup que cau en gràcia no només pel carisma dels seus components, sinó també pel talent de tots els seus membres.
Ver esta publicación en Instagram
