La nit passada, als Jardins de Pedralbes, Sopa de Cabra no només va tocar, sinó que va fer vibrar, emocionar i transportar un públic absolutament entregat. En un dels pocs concerts que oferiran aquest 2025, el grup gironí va demostrar que la màgia segueix intacta, tot i el pas del temps i les adversitats.
El recinte presentava un ple gairebé absolut, amb un ambient càlid, festiu i còmplice. Tot i les butaques, la major part del concert vam estar drets, ballant, cridant i cantant unes cançons que ja formen part del nostre ADN col·lectiu. Era impossible romandre quiet davant d’himnes com El boig de la ciutat, Mai trobaràs o Si et quedes amb mi.
La nit va començar amb Si et va bé, i des d’aquell moment, l’energia no va decaure en cap instant. La banda va oferir gairebé dues hores de repertori generós i variat, que va saber combinar els grans clàssics amb peces menys habituals com Plou i fa sol o Blujins Roc, que van ser una grata sorpresa per als fans més fidels.
Tot i l’absència de Josep Thió, la banda va sonar compacta i entregada. Gerard Quintana, ànima i veu del grup, va saber portar el pes del directe amb carisma, emoció i sentit de l’humor. Durant les presentacions, fins i tot va fer broma de l’estat físic d’alguns dels seus companys més veterans, amb aquell to tendre i proper que només ell sap fer servir.
Un dels moments més especials de la nit va ser la col·laboració amb la Beth, que va aportar una qualitat enorme a les segones veus i que va brillar especialment en el duet de Temps de sega, amb una interpretació que va posar la pell de gallina.
El recta final va ser com havia de ser: explosiu amb L’Empordà, que va fer saltar tot el recinte, i íntim amb Camins, que ens va acomiadar amb dolçor i nostàlgia, mentre marxàvem amb el cor ple i la sensació d’haver viscut una d’aquelles nits que es recorden durant anys.
Sopa de Cabra, malgrat les absències i el pas del temps, continua sent una banda viva, necessària i capaç de connectar com poques amb el seu públic. I nosaltres, afortunats, en vam ser testimonis.
