Feia calor. I segons ell a l’escenari encara en feia més. Ni 5 dies havien passat des que publicava l’EP “T’hi voldries quedar” (U98Music, 2025) i ja omplia de bona manera la 2 de l’Apolo. Una nit màgica per Roger Padrós, envoltat de família, amics i fidels seguidors que l’acompanyaven a encetar una nova etapa de música amb un concert ben especial com va afirmar en diverses ocasions. I ho era. Amb acurat directe i una potència indubtable un Roger Padrós carismàtic, còmode dalt de l’escenari i a vegades dubtós (a l’altura de qualsevol estrena important) va convertir la sala en un què estrany i bonic d’emocions, de festa i de compartir.
L’ocasió estava a l’altura de l’EP: potent, enèrgic, i capaç de transmetre i arribar al més profund, sense oblidar els moments de festa que caracteritzen l’artista. “És un orgull poder ser avui aquí després de tanta feinada. És una bogeria. Gràcies a tothom qui ho ha fet possible i a vosaltres per apostar amb la música”, va afirmar en una de les primeres ocasions amb les quals es dirigia al públic. I és que ho va fer diverses vegades tant per explicar coses i introduir les cançons com per afirmar “que és estrany que 300 persones se’t quedin mirant com canvies el piano per la guitarra”.
Acompanyat de bona manera a l’escenari amb Mau Pas a la guitarra (qui també ha produït la gran part de l’EP); Marc Formans al baix; i Ferran Alemany a les percussions, van signar un excel·lent directe, fidel i potent, amb el que va comptar amb dues col·laboracions excel·lents. Per una banda, Ernest Prana que va pujar a l’escenari per interpretar la cançó ‘No té tanta importància’; i per l’altra Raquel Lúa amb qui van interpretar plegats la cançó ‘El temps’. Qui també va pujar a l’escenari va ser Àlex Martínez per acompanyar a la cançó homònima a l’EP amb la seva trompeta.
Aprofitant per repassar cançons dels seus darrers àlbums, el concert va ser especial i digne d’una estrena com la que era. Una molt bona manera d’arrencar amb un directe més que correcte.
El concert es va acabar, però de segur, Roger, que ens hi haguéssim quedat una estona més.
