L’Heliogàbal és una sala petita, però alhora és de les meves preferides, és acollidora. Rodricc surt a l’escenari i el públic l’embolcalla, corejant les seves cançons. Una petita família que veu de mica en mica com va creixent.
Al llarg del concert canta temes de tots els seus àlbums; “Suave Melancólico” (2023), “Cyber Sensible” (2024) i també del seu EP més recent “Paraules en veu baixa” (2024). Els seus amics no només es troben entre el públic, sinó també damunt de l’escenari; Pablo Scapigliati puja a l’escenari per cantar ‘olvidar(te)’ i també l’ajuda tocant el teclat.
La sala sembla tremolar amb les cançons més animades com ‘pétalos de margarita’ o ‘suave, suave’ però també hi ha lloc per moments més personals com amb les cançons de ‘amor de formol’ o ‘nens’, molt esperada pel públic. Sense dubte, però, el moment més íntim del concert és ‘siento, pienso, intento, miento’. Una de les cançons més vulnerables del cantant, cantada en acústic, fent que el públic s’apropés encara més a l’escenari, que fes més caliu. La veu dels assistents repetint les seves paraules crea una aura tant bonica com fràgil dins de la sala.
Els assistents també hem tingut la sort de veure en primícia el videoclip de ‘me haces sentir tan bien’, unes hores abans de que es publiqui, un videoclip que capta completament l’essència del cantant.
Rodricc s’autodenomina “el Sen Senra català” i amb la seva essència i la seva manera de fer les coses aconsegueix ja no només assemblar-s’hi, sinó destacar, que també és important. Aconsegueix crear un clima de germanor i d’amistat a la sala que et fa gaudir encara més del seu espectacle. Té cançons molt variades i pot semblar un batibull de diferents estils, però en totes es troba la seva essència i just això li dona coherència. Rodricc potser encara es pot considerar un artista emergent, però en aquest concert ens demostra que li espera un gran futur en el món de la música.
