Dimecres 10 juliol
Trueno, María Becerra, Figa Flawas o 31 FAM donen el tret de sortida al Festival Cruïlla
El Festival Cruïlla ha donat el tret de sortida a l’edició d’enguany amb una jornada on la música urbana ha estat la protagonista absoluta. Noms com Trueno, María Becerra, 31 FAM o Figa Flawas han aplegat 15.000 persones al Parc del Fòrum.
Tot i no ser un ferm seguidor d’alguns dels artistes del cartell, he anat a treure el cap, ja que per bé o per mal és un dels estils que més està triomfant, especialment entre els més joves. Suposem que per aquest motiu la vetllada ha deixat veure molts adolescents i joves que no es volien perdre els directes dels seus artistes preferits.
El concert més multitudinari ha estat el de l’argentí Trueno, amb un directe que m’ha sorprès gratament. No en sóc un gran seguidor (tot i que darrerament m’he viciat a ‘Real Gangsta Love’), però de tots els concerts que he vist avui de ben segur que repetiria. De fet ja s’ha anunciat que el 8 de març actuarà al Sant Jordi Club, també de la mà del Cruïlla.
Figa Flawas han estat dels primers en donar la benvinguda a la gent quan passaven pocs minuts de les 5 de la tarda, en un moment on la calor era persistent a Barcelona amb un sol que queia intensament. Per això des de l’organització han tingut la brillant idea de repartir barrets de palla entre el públic.
La banda de Valls ha demostrat un cop més com tenen un dels millors directes que es pot veure al panorama musical català, desplegant tota l’energia i festa possibles.
També ha estat molt popular el concert de 31 FAM, que han fet sonar els seus números 1 sense parar, provocant l’èxtasi del seu jove públic. Un dels moments més intensos ha estat quan ha pujat la Mushka.
La nit l’ha tancat l’argentina María Becerra, que ha vingut acompanyada d’un potent equip de ball, que han fet allargar la festa d’aquesta primera i calorosa jornada del Festival Cruïlla.
Dijous 11 juliol
Albert Pla, Chucho Valdés, Ladilla Roja o Óscar D’León inunden de ritme el Festival Cruïlla
Aquest dijous els ritmes llatins han predominat el Parc del Fòrum en la segona jornada del Festival Cruïlla. Noms com Olga Tañon, Chucho Valdés, Oscar D’Leon, Azucarillo Kings han impregnat el recinte de sons llatins i moltes ganes de ballar i passar-s’ho bé. També hi han dit la seva Ladilla Rusa o el sempre sorprenent Albert Pla, que fins i tot s’ha acompanyat a l’escenari per l’Alfred Garcia.
La tarda ha començat molt xafogosa, la sensació de calor era present des de primera hora de la jornada, fet que tot feia indicar que seria un segon dia de Cruïlla d’aquells que t’has de refrescar en tot moment.
La música ballable i les ganes de divertir-se han estat presents en totes les actuacions, es notava en l’ambient la passió pel ball i pels ritmes llatins. Moltes de les persones amb les quals hem parlat ens deien que només anaven aquell dia, precisament per la programació que trobaven.
La nit s’ha acabat amb celebració, ja que Oscar D’Leon celebrava el seu vuitanta-unè aniversari, de la millor forma possible, amb un gran concertàs a sobre l’escenari. Qui no voldria una festa d’aniversari així?
Divendres 12 juliol
Kasabian, The Kooks i Avril Lavigne triomfen en una nit nostàlgica
El plat fort de la jornada de dimecres era poder tornar a escoltar Avril Lavigne en directe a Catalunya, un fet que no passava des de feia 19 anys. Des de l’època de més popularitat a ara, que està actuant arreu del planeta amb una gira de grans èxits.
En té molts i és que al llarg d’aquests anys, sobretot entre el 2002 i el 2010 la seva fama era enorme i totes les cançons triomfaven i rebien premis.
No han faltat himnes com ‘Complicated’, amb la qual es va presentar a molta gent en societat; però també ‘Sk8er boi’ i altres que van anar caient com ‘My happy ending’ o ‘Don’t tell me’.
Una artista molt propera al públic, baixant a parlar amb ells i que fins i tot la toquessin. I aquestes coses ja sabem que agraden molt i si ja fins aquell moment tot eren cants, balls i crits, llavors la cosa encara millora més.
Però abans del concert de la canadenca vam poder veure als britànics The Kooks, que van desplegar tots els seus èxits, la majoria del disc “Inside In/Inside Out”, cosa que és d’agrair ja que està carregat de números 1 que sempre ve de gust reviure. Des de ‘Sofa Song’, ‘She Moves in Her Own Way’, ‘Ooh la’, ‘Naive’ o ‘Eddie’s Gun’ entre altres. De “Konk” van sonar un parell, fent especial menció a ‘Do you wanna’, en un dels moments més èpics i gaudits de tot el concert. Quina meravella!
Han canviat força els seus components al llarg dels anys però la veu de Luke Pritchard es manté intacte i aconsegueix transportar-nos al seu paradís musical.
Però el concert en majúscules el trobaríem a les 2 de la matinada amb Kasabian, que oferirien un dels directes més bons de tot el festival. Quina festassa més gran que es va viure a l’escenari d’Estrella Damm.
El show no podia començar millor, amb ‘Club Foot’ un dels seus grans himnes que va provocar l’èxtasi ja només començar. No hi havia temps per relaxar-se i ‘Ill Ray (The King) va ser la següent protagonista…i així fins a quarts de 4 de la matinada.
Cap moment per relaxar-se per abaixar la guàrdia. No, tota l’estona ballant, cantant i fent olles al ritme del grup britànic. Que poden haver canviat el seu vocalista principal, però la seva música continua sonant igual de potent que sempre, perquè quan la feina feta és bona tot funciona.
El remat final va arribar amb ‘Fire’ i allà ja sí que el Cruïlla va acabar de gastar els últims cartutxos d’energia que quedaven al cos.
Dissabte 13 juliol
Avui ha tingut lloc al Parc del Fòrum l’última jornada del Festival Cruïlla 2024. En la roda de premsa de cloenda del Festival, el seu director, Jordi Herreruela, ha volgut destacar més enllà de les xifres, 77.000 persones en quatre dies de festival, que “el que més clarament identifica al Cruïlla no és el què fem, sinó el perquè ho fem. Volem fer un gran esdeveniment cultural des d’una posició de responsabilitat a la ciutat i l’espai a on es celebra, les persones que ho fan possible i l’impacte que generem”.
Aquesta darrera jornada s’ha obert a les 6 de la tarda amb Ginestà, el grup que és capaç d’omplir-te de públic el recinte en molt poc temps. 5 minuts abans de les 6 hi havia menys de 15 persones davant de l’escenari i uns 15 minuts després ja presentava una entrada ben destacada. Alguna cosa tindran els germans Serrasolsas per atrapar tant al seu públic. Ja ho diem nosaltres, són molt bons i el seu últim disc val molt la pena!
He marxat de Ginestà, ja que feia molt poc que els havia vist al Canet Rock i he anat fins a l’escenari Occident per veure una estona dels Calexico. He vist que segueixen plena forma amb el seu so contagiós, que és capaç d’aixecar d’una migdiada o d’un dia de calor a qualsevol ésser humà.
Tenia ganes de veure les Al·lèrgiques al pol·len i ho he pogut fer poca estona, ja que el recinte on actuaven tenia aforament màxim i ha estat un vist i no vist. Davant l’èxit obtingut potser el proper cop poden actuar a un espai amb més capacitat.
Per capacitat el de The Tyets, un dels fenòmens musicals de l’última temporada, tot i que el duet de Mataró porta més anys a les seves esquenes. S’han mostrat entusiasmats de repetir al Cruïlla i fer-ho ara des de l’escenari principal. Han comentat que feia una colla d’anys ells havien treballat a les barres i somiaven en poder tocar algun dia en aquell escenari. Al final el somni s’ha fet realitat i de quina manera!
El grup ha ofert una versió estesa del seu repertori i això només ha volgut dir que la festa ha estat assegurada.
He intentat anar una estona a veure Johnny Marr, el que va ser un dels components de The Smiths, però hi havia tanta gent i feia tanta xafogor, que he aguantat poca estona a la zona i això que rememorar cançons de la formació britànica venia molt de gust. Al final m’he posat a una zona habilitada pels mitjans i ho he gaudit amb més tranquil·litat.
Tothom esperava molt del concert dels Pet Shop Boys, jo segurament també, i al final hi ha hagut una sensació agredolça. Ha estat un bon concert, han complert amb tots els senzills que han interpretat, ho han fet perfecte, però en alguns moments semblava que ho fessin amb el pilot automàtic i ha semblat avorrit i que no passava res. No sé si fruit del cansament o què, però fins i tot m’he plantejat marxar del concert. Sort que no ho he fet, ja que a la recta final la cosa ha millorat i han sonat els seus grans èxits.
The Smashing Pumpkins eren uns altres dels potents noms del cartell, la seva energia i potència també han desbordat l’escenari Occident i amb prou feina podies veure els artistes, sobretot gràcies a les pantalles, ja que fer-ho directament era complicat amb la munió de telèfons mòbils que gravaven o feien fotos, en tot moment.
Això també ha passat amb Oques Grasses, però com que era el quart concert que veia del grup aquest 2024, m’ho he pres amb més calma.
He gaudit com sempre, ja que Oques és un dels meus grups preferits en català, però això no treu que el cansament i l’acumulació d’hores pesessin una mica en les meves cames. Però eren Oques Grasses i he tret forces d’on calgués per tornar a vibrar amb les seves noves i antigues cançons. Com sempre no m’han decebut gens i és que tenen un directe molt bo, dels millors que es poden veure a casa nostra.
I al final la cirereta del pastís amb una versió de ‘Fiesta pagana’, de Mago de Oz que s’han tret de sota la camisa, amb flauta inclosa!
Llarga vida al Cruïlla, que l’any vinent celebrarà el seu quinzè aniversari i pel qual tocarà estar molt pendent de tot el que oferiran per aquesta commemoració.
View this post on Instagram
