En un dissabte que estava ple d’activitats musicals a Barcelona, una de les cites per excel·lència era la que Figa Flawas protagonitzava a l’Apolo. L’inici de gira de la banda de Valls arrencava amb força a la mítica sala del Paral·lel amb totes les entrades exhaurides. A les nou del vespre començava la particular calçotada que els amfitrions de Valls van voler compartir amb tots els assistents.
La festa va arrencar de la manera més dolça possible amb ‘Xocolatina‘, del disc amb què debutaven fa un parell d’anys “Joves Tendres” (Figa Flawas, 2022), i a la que van seguir ‘Secr3t‘, ‘4Kissus‘ o ‘desbocat‘ entre moltes altres que van deixar-se escoltar i que la gent va rebre com una completa festa (com el que era).
Al llarg de l’hora i quart que va durar la cita també s’hi van deixar escoltar alguns dels seus grans èxits com ‘Xalalà‘, ‘Diabla‘, ‘Solucions i no problemes‘, ‘Xtraterrestres‘, o la proposta amb la qual van tancar el concert, ‘Que no s’acabi’; tot desitjant que aquella cita a l’Apolo continués.
Ver esta publicación en Instagram
Mestre, una de calçots
La festa dels Figa Flawas no va parar en cap moment i s’accentuava encara més amb els amics que van convidar a pujar l’escenari. Els primers van ser Stay Homas que van acompanyar els vallencs per interpretar ‘Aurora‘. El trio al complet va pujar l’escenari amb els seus instruments per excel·lència: la trompeta, la guitarra i el trombó per sumar-se a la festa. Qui també va trepitjar l’escenari va ser Alba Armengou per cantar amb Pep Belasco ‘Filet‘ del darrer disc dels Flawas “La calçotada” (Halley Records, 2024). I tampoc hi va faltar Pol Bordas que trepitjava l’escenari al ritme de ‘Mala sang‘. Festa constant.
Un espectacle que no només van coronar amb la potència del directe molt ben acompanyats del seu equip de ball i dels músics que els acompanyaven dalt de l’escenari, sinó també i gràcies a la posada en escena amb la que van jugar durant tot el concert. No hi van faltar els jocs de llums, ni la pantalla led al darrere. Tampoc el fum o el foc. Elements que van fer més gran l’espectacle que els de Valls van descarregar al Paral·lel.
No em digueu que això s’acaba
Els Figa Flawas (de moment) només tenen dos discos a l’esquena, però ja acumulen una multitud d’escenaris que han trepitjat al llarg dels seus escassos anys de trajectòria. Són una banda que tant a dalt com a baix de l’escenari, mostren una relació i bona sintonia difícil de copiar. I això és envejable. Pep Velasco i Xavi Cartanyà són un parell que, no només es porten bé, sinó que tenen una química i la fan extensa al seu voltant de la millor manera possible.
Que la música urbana ha agafat embranzida en els darrers anys a escala global és una certesa que fa poc temps ens hagués costat d’empassar, i a casa nostra no ha estat una excepció. Pocs s’haurien imaginat que aquest parell de Valls fent música des de casa seva amb un ordinador tindrien tant èxit, i que acabarien omplint una sala com l’Apolo un dissabte qualsevol de primavera. Doncs ho han fet, i no pas de qualsevol manera, sinó capgirant la sala en una festa apoteòsica. En una calçotada ben èpica.
