D’ençà que el projecte de Triquell ha començat a cobrar vida dins del panorama musical català, s’ha evidenciat que hi té moltes coses a aportar amb una música que no deixa indiferent a ningú.
El públic que va assistir el passat dissabte a l’Auditori de Girona va poder corroborar el seu gran talent, que ja es va poder entreveure amb el seu pas pel concurs televisiu d’Eufòria.
Passat aquest episodi, va néixer el seu primer disc, “Entre fluids”, sota el nom de Triquell. Disc que va desplegar una nova proposta i que enguany ha obtingut un guardó de la crítica als premis Enderrock, concretament el de “Millor disc revelació del 2023”.
Recentment, ha llançat el seu nou projecte, “FOMO”, un EP que mostra un nou univers i una nova narrativa on la producció, la composició i les lletres tenen un paper fonamental per transportar-nos-hi.
El concert d’ahir a la nit va ser el segon després de les quatre nits que es van poder viure a la proposta immersiva a l’Ideal i, per part de tots els membres de l’equip, es va notar la il·lusió i les ganes de tornar als escenaris.
Només entrar al recinte vaig veure les cares d’entusiasme tant de famílies com de grups d’amics, parelles o gent que venia sola, com és el meu cas.
A l’inici del concert va donar via lliure perquè tothom fes el que volgués… fos dormir, saltar o passar-se tot el concert amb els ulls tancats. Una llibertat total que és molt d’agrair.
L’arrencada del concert va ser bestial. En pocs minuts va posar-se tots els assistents a la butxaca, ja que l’inici del concert va captar l’atenció de tothom i a mi, personalment, va posar-me la pell de gallina.
Vam viure una hora llarga en la qual van repassar cançons que ja tenien amb Alter Soma i també d’“Entre fluids” i “FOMO”.
Un dels moments més emocionants de la nit va ser quan va cantar Laberint i va compartir-nos els seus sentiments. És un tema que ja havia deixat de cantar i que amb les seves emocions a flor de pell, va aconseguir commoure a tot el públic.
Les ovacions més vives i intenses van sorgir al tram final del concert, on la gent va decidir aixecar-se de les butaques i ballar al ritme de “CBD i Espardenyes” i “Jugular”.
L’experiència va resultar ser un viatge hipnòtic, fruit d’un gran treball amb un resultat molt atractiu i alliberador que trenca amb molts arquetips preestablerts en la música catalana.
La proposta que ell ofereix és difícil d’equiparar i d’oblidar. La seva mirada, la seva veu, els seus moviments i els missatges que transmet mostren una sensibilitat especial i singular, que només fan que assenyalar la humilitat i la seva autenticitat.
Només tinc paraules d’admiració i d’agraïment cap aquest projecte. L’atmosfera i les sensacions que es creen als seus concerts són experiències que s’han de viure. Així que només em queda animar-vos a tots a gaudir-la.
