Vaig tenir la sort de conèixer Ginestà gràcies a algú que ara no està amb mi.
Per circumstàncies de la vida, segurament per alguna cosa més que no pas casualitat, la seva música em va captivar des del primer moment que els vaig conèixer i em va atrapar fins a tal punt que les seves cançons s’han convertit essencials en qualsevol moment, ara per ara, de la meva vida. Des de qualsevol viatge amb cotxe, quan faig qualsevol feina o fins i tot quan estic a casa fent el que sigui.
No només per ganes, no podia perdre’m la cita d’ahir: Ginestà tocava a Razzmatazz. No era la primera vegada que veuria el grup en directe, però si era la primera vegada que trepitjaria la sala. I ho feia per escoltar el grup que m’ha acompanyat durant els últims mesos en una barreja d’emocions ben forta.
Vaig arribar a la sala quan Laia Manzanares anunciava que el concert començava. Les llums es van apagar i vaig aprofitar per fer-me lloc per les primeres files d’entre la multitud de gent que ja feia estona que estava esperant i que minuts abans havien gaudit de les cançons de la Maio, que havia actuat abans que ells al mateix escenari.
Comença el concert. Crits d’emoció. Comencen a sonar les primeres cançons: “Somni”, “Una cita” i “Ei, queda’t” van ser les encarregades d’encetar el concert. A partir d’aquestes tot es va transformar en una festa que es manté incansable fins a la darrera cançó, l’èxit del seu últim disc, “L’Eva i la Jana”.
Ver esta publicación en Instagram
Seria una nit de sorpreses, així ho van deixar clar des que van anunciar la data. I és que el concert no duia per títol “Ginestà, família i amics” per casualitat. Durant el concert van pujar a l’escenari diverses amistats de la banda.
En Triquell, el segon classificat del concurs de TV3 Eufòria, va ser el primer a pujar. Junts van interpretar “Kilòmetre 3” i tot seguit una de les seves primeres cançons: “Road Trip” (per sorpresa meva, que desitjava que cantés “Jugular”, però no va ser així. Una decepció).
Més endavant també trepitjarien l’escenari Maria Hein, Julieta o en Xicu, que per uns moments va deixar la bateria per agafar el micròfon i deixar-ho tot. També van acompanyar Ginestà els The Tyets interpretant “Vull saber de tu”. Tot seguit van capgirar Razzmtazz interpretant el seu “De l’1 al què?”.
Ver esta publicación en Instagram
El grup té cançons de tot. De tranquil·les i tristes (on la llàgrima és innegable) fins a d’altres més animades i enèrgiques. Durant el concert n’hi va haver una bona dosi de tot plegat que, tot i que es va fer curt, per l’experiència, pel viscut i per tot el que implica aquella nit, es converteix en una de les meves preferides, indubtablement, de l’any.
Al concert, vaig plorar amb les mateixes cançons amb les quals ho havia estat fent durant els últims mesos, ballant i saltant, cridant-les i oblidant-me de tot.
Però clar, ara no feia falta plorar ni cantar per no tenir-ho al costat. Tocava cantar i ballar, plorar, omplir-me de sentiments, oblidar-ho i deixar-ho tot en l’últim concert de l’any.
Gràcies, Ginestà per compartir la vostra música. La vida en forma de cançons.
