White Lies han presentat aquest divendres el disc “As I try not to fall apart“ a la 2 de l’Apolo de Barcelona, que s’ha quedat petita pel talent i el nombrós públic que volia veure’ls en directe.
No han decebut i des del primer moment amb ‘Farewell to the Fairground‘ hem viscut una nit on no hem parat de ballar, alçar les mans i seduir-nos amb les cançons del grup britànic.
El concert s’ha mogut entre les cançons del seu nou disc, combinat amb peces que han fet emocionar a tothom. Ja ens van explicar en una entrevista que els hi vam fer, que no podien deixar de tocar en directe cançons com ‘Tokyo’, ‘Bigger than us’, ‘To lose my life’ o ‘Death’. Totes elles han sonat, però també la sublim ‘Time to give‘ o l’aclamada ‘Big TV’. Un dels moments més intensos i bonics s’ha viscut amb ‘Unfinished Business‘ on tot el públic ha cantat i vibrat com si no hi hagués demà.
Amb prop de 15 anys a les seves espatlles, White Lies, potser no són un dels grups més coneguts de l’escena indie britànica al nostre país, però sempre que venen compleixen i ens deixen molt bones sensacions. I quan un concert se’t fa curt és que alguna cosa deuen estar fent bé.
La nit l’han obert els Charming Liars, un grup de joves del Regne Unit, que es van traslladar a viure a Los Ángeles on van començar a fer carrera. Avui han sorprès i ens han deixat molt bones sensacions, amb temes com ‘The Haunting’ que ha servit per obrir una vetllada, amb la qual hem pogut comprovar la bona posada en escena d’una banda que apunta maneres.
