Oques Grasses han fet la primera parada a Figueres de la gira del seu nou disc, ‘A tope amb la vida’. I bé, “petar-ho han petat”. Per ningú és desconegut que Oques Grasses és sinònim de directe festiu i potent, però és preciós veure com van madurant com a grup també pel camí.
Les seves lletres cuidades i tendres, combinades amb els ritmes i les trompetes que et fan saltar automàticament de la cadira és una barreja amb èxit assegurat, només cal mirar com sol anar un concert seu. Per què Oques Grasses, en el fons, representa aquella música festiva, paxanguera, ballable, però que mai perd de vista la cura en els detalls.
En aquesta ocasió, el grup ha portat a diversos convidats que han posat encara més ritme i vida a les cançons del darrer disc. Amb presència del flamenc també, ha sigut interessant veure com algunes de les cançons ja conegudes del grup cobraven una nova perspectiva amb aquests “afegits”, reservats als directes.
El perfecte equilibri entre la llàgrima caient per la galta, però ràpidament espolsada amb un parell de passos de ball i salts és el que fa meravellosos els directes del grup osonenc. Anar-los a veure en directe és acceptar acompanyar-los en un viatge d’emocions, on s’hi visitaran gairebé totes, però d’una manera tan natural i -aparentment- senzilla que espanta.
No importa si a dins portes un cel o un infern a dins, de ben segur que Oques Grasses sabran treure’n el suc necessari i ajudar-te a treure’ls cap a fora. Josep Montero i els seus han sigut capaços de crear un univers musical i líric únic, no només en l’àmbit català, i és un gust molt gran veure com cobra vida en directe.
Si amb ‘Fans del Sol’ ja van començar a fer un creixement respecte a maduresa musical impressionant, aquest nou treball continua la feina iniciada amb l’anterior i escoltar-ho en directe és la millor manera d’entendre-ho
i meravellar-se’n del que realment representa.
