Al tercer cop no falla. El teatre municipal de Balaguer ha estat l’escenari de l’últim acústic de Stay Homas abans d’iniciar una gira que els portarà a recórrer la península, Sud-amèrica i part d’Europa. Per últim cop, han recreat l’atmosfera d’aquella terrassa de l’eixample que els va veure néixer com a grup. Rai Benet, Klaus Stroink i Guillem Boltó han muntat una festa a la seva terrassa i conviden a tot un teatre, i quan estàs en una festa així no pots fer altra cosa que entrar en sintonia.
Stay Homas ens han donat la benvinguda amb ‘Tudo Bem’ i ‘In the end’. Seguint amb la cúmbia ‘Coronão’ i una rumba de ‘Confineo’. De sobte, s’han atrevit amb una sorprenent versió de ‘Eleanor Rigby‘ de The Beatles. Aquest és el preludi d’un concert de mestissatge del funk al pop, passant per ritmes llatins, trap, reagge i un llarg etcètera. Juguen amb els estils, trenquen fronteres amb els idiomes i el resultat és una proposta transgeneracional.
En una societat on les xarxes són espectacle i aparador de les virtuts, arriben tres nois que desprenen naturalitat a tones. Es fan un embolic amb les presentacions i no ho dissimulen, quan la caguen enmig d’una cançó, tampoc. Possiblement aquesta és la màgia que del fenomen Stay Homas, la naturalitat de tres amics al terrat de casa seva. I són fidels a les condicions del confinament, amb un cubell, una tapa de cassola, una ampolla de vidre i més “joguines” que instruments fan música, interpreten els temes tal com van ser creats.
No és cap sorpresa, el concert –com el grup– està ple d’un optimisme vigent. Segurament podien pensar que quan fessin concerts tot això seria història, però res més lluny de la realitat, seguim en confinament rere confinament, de moment no s’espera un final a curt termini i les cançons de Stay Homas segueixen parlant del nostre present. Si cal, celebren la vida com els qui més, amb optimisme, però també es mostren fràgils i vulnerables.
Per cert, aquesta gent porten un repertori de més de 30 cançons amb 9 mesos de vida, una mixtape, un disc i tot just acaben de començar a fer concerts. Les dades són desorbitades, van començar a crear un grup per la teulada –sense ser-ne conscients– i ara han revolucionat la manera de fer i consumir música. És bo tenir present que el 80% de les cançons no estan a cap disc, són gravacions fetes amb el mòbil –i no en les millors condicions– però contra tot pronòstic tenen un públic entregadíssim que escolta una vegada i una altra aquestes gravacions i se saben les cançons de memòria. Una vegada més, és bo recordar que si aquestes són les propostes de música mainstream a casa nostra podem estar més que orgullosos de la qualitat musical que tenim.
Han començat la recta final del concert tal com va començar el final de les cançons des de la terrassa, amb ‘Les merdes’. La cançó que desfeia la imatge de grup bonrotllista del confiament per començar a reivindicar-se com una nova proposta musical, el naixement d’un nou grup. I s’activa la traca final d’èxits amb ‘Volveré a Empezar’, ‘Del Revés’, ‘Gotta Be Patient’, ‘Another Love Song’, ‘Bright Side’ i ‘Let It Out’.
El concert ha acabat així, amb el públic dempeus entregat a tres nois conscients d’on són i d’on venen, sabent que han sigut la banda sonora del confinament regalant llum en els temps més foscos. La vacuna potser no ens salvarà d’aquest any, però sabem del cert que la trajectòria de Stay Homas tot just ha començat.
