Aquesta nit a les 10 començava a Catalunya un toc de queda que impedirà sortir a no sé que puguis justificar-ho. Aquesta situació ens provoca a tots una sensació de déjà vu, que ens remet a l’inici de la pandèmia, una època on a les nostres vides van aparèixer els Stay Homas, tres amics que compartien pis i que compartien els seus moments musicals a la xarxa.
D’aquells vídeos al terrat de casa seva va sorgir aquest fenomen que va més enllà de les nostres fronteres i que abraça a tot el planeta.
Aquest trio han omplert durant les dues sessions que avui oferien a l’Auditori de Girona, quan només tenen al mercat un EP format per sis de les moltes cançons que han tocat des del famós terrat de Barcelona, a l’espera d’un primer disc, del qual n’han tocat algunes cançons, així com també han avançat la data de sortida, en primícia. Tranquils que abans no acabi aquest any de merda el podrem escoltar!
Que necessària (i segura) és la música en directe! Avui hem anat a veure Stay Homas al @blackmusicfest pic.twitter.com/GNLadxZxR4
— PRIMERA FILA (@PrimeraFilaCat) October 25, 2020
El concert ha estat un reflex del que eren els seus vídeos a Youtube, combinats amb petites interlocucions on es mostraven agraïts per tot el que estan vivint com a grup. Com que els artistes que col·laboren en la majoria de les seves cançons no es podien apuntar al concert, en alguns casos ells mateixos han cantat la part del convidat i en d’altres com amb Sílvia Pérez Cruz l’hem escoltat gravada.
Els 90 minuts que ha durat el concert han passat volant i si no fos perquè eren dos quarts de nou i alguns veníem de fora de Girona i a les 10 hi havia el toc de queda el concert hauria pogut ser com una jam session interminable entre col·legues.
Esperem poder continuar gaudint de música en directe tot i l’estat d’alarma. La cultura no pot aturar-se pic.twitter.com/kPXbb2tyqb
— PRIMERA FILA (@PrimeraFilaCat) October 25, 2020
Ara més que mai és necessària la música en directe, on s’ha demostrat en festivals com el Black Music que la cultura és segura. Tots els assistents de l’Auditori de Girona estaven separats per una butaca lliure, anessis sol o amb algú del teu cercle.
Amb aquest toc de queda correm el perill de deixar de veure molta música i és que no sempre es podrà anar a un concert a les 12 del migdia i a les 7 de la tarda, i encara menys quan la majoria de la població treballa (els afortunats que encara ho fan).
