Un mar de llanternes de mòbils il·lumina els Jardins de Santa Clotilde. Al centre del públic, Ramon Mirabet i la seva banda cantant a ple pulmó a tot allò que ens emociona: a les derrotes, a les victòries i aquelles petites coses que ens fan feliços els dies. ‘Those Little Things’ ha estat una de les cançons de comiat de l’acústic improvisat de Ramon Mirabet al festival Som de Mar el passat divendres.
Amb l’alerta per temporal a tota Catalunya els assistents entraven als imponents Jardins de Santa Clotilde de Lloret de Mar desafiant a meteoròlegs i als qui creuen que la cultura no pot ser segura. La inconfusible veu ronca ens anunciava l’inici d’un concert aparentment normal interpretant ‘Hard Sun’ de Eddie Vedder. La seguirien ‘Shake It Just Like That de l’àlbum “Home Is Where The Heart Is” i ‘Come As You Are’ i ‘Begin Again’ del darrer treball. Fins aquí, tot en ordre o tot el previsible que podia ser: el de Sant Feliu de Llobregat rodejat d’una banda excel·lent per presentar amb tota la seva esplendor l’últim àlbum, “Begin Again”, i repassar grans èxits de la seva discografia.
‘Better Man’ marcaria el punt d’inflexió que sacsejaria tot el concert, l’arribada de la pluja. Unes gotes fines mullaven músics i públic mentre s’anaven tapant alguns dels instruments de l’escenari. No era cap impediment perquè Ramon Mirabet seguís cantant estoicament sota la pluja que s’intensificava a mesura que la cançó arribava al clímax final així com la connexió amb el públic que picava de mans i regalava crits entusiastes. Acabat el tema, era força insostenible seguir tocant i el concert quedava a l’expectativa de si es podria continuar.
Passats els cinc minuts de rigor i sense pluja, el cantant –a peu d’escenari– entonava a capella un sentit ‘Another Man Done Gone’ de James Leva que sonava amb força pels altaveus. Uns minuts després tornava a sortir Ramon Mirabet acompanyat de tota la banda amb els instruments en acústic i a viva veu per interpretar ‘Wake up’. A partir d’aquest moment es va crear un ambient intimista i màgic entre un cantant que tornava als orígens –amb les condicions d’un músic de carrer– i pràcticament la totalitat d’un públic que s’havia quedat a escoltar respectuosament una exhibició única de la força de la música.
En aquest ambient de festa privada exclusiva els membres de la banda comentaven quin seria el següent tema entre cançó i cançó, així es van atrevir a fer una versió inèdita de ‘Magic’. Per acabar, el grup va baixar de l’escenari per traslladar-se al centre del públic on, després de més de dues hores d’espectacle, van interpretar encara algunes cançons més del grup a més d’un mixt d’‘El lado oscuro’ i ‘La flaca’ en homenatge al –tan present– Pau Donés.
Encara haurem d’agrair a la pluja que ens propiciés una situació tan especial. Per un ocasió, tots els assistents vam entrar als camerinos del grup minuts abans de començar l’espectacle, on provaven les cançons a pèl però amb una intensitat i emoció mai vistes; la força de la música en viu. Ramon Mirabet ens va demostrar la grandesa de qui sap retornar tota l’entrega del públic, amb la veu trencada però amb la suavitat de qui explica històries senzilles, sense floritures, de les que guanyen quan es canten a ple pulmó.
