El passat diumenge dia 2 d’agost, el cantautor malagueny Juan artísticament anomenat Kanka, va omplir el recinte del Camp Nou. Amb una guitarra i un ukulele, les seves cançons van aconseguir transportar-nos a aquella Andalusia més profunda, d’on ell prové.
El concert va començar amb un toc d’humor; la primera cançó que va sonar va ser ‘llámame fino’. El tema emfatitza que al cantant no li agrada el futbol i per tant va voler fer la metàfora d’actuar al Camp Nou i alhora cantar aquesta cançó, que contradiu precisament el que ell pensa sobre el món del futbol.
La Covid-19 també va tenir un paper important durant l’actuació, ja que el mateix cantautor va voler agrair al públic més d’un cop la seva assistència al concert. A més sense deixar l’humor de banda, que va predominar al llarg del concert, el cantant va fer paral·lelismes amb les cançons que tocava .
Pel que fa al repertori va ser molt variat, des del seu hit ‘Canela en rama’, que posava dempeus el públic del Cruïlla, passant per cançons com ‘Que bello es vivir’ i sense oblidar les més energètiques i els grans clàssics com és el cas de ‘Vengas cuando vengas’.
D’altra banda i seguint amb el repertori, El Kanka va voler tenir un record per a les seves arrels a Barcelona, ja que hi va viure 2 anys. Per aquest motiu va cantar una cançó que habitualment no toca en els seus concerts; amb ‘Andalucia‘ va dedicar aquest tema a totes aquelles famílies que van venir a viure a Catalunya, des d’altres comunitats autònomes .
Per últim,els assistents al concert van demanar a crits ‘Lo mal que estoy y lo poco que me quejo’. Sense fer-se de pregar el cantant – que ja tenia previst el tema- va fer-los cas i amb aquesta cançó va acabar el concert. Durant més d’un minut el públic, eufòric, va alternar crits i aplaudiments. En una ovació col·lectiva , digne d’un gol de Messi, els assistents del Cruïlla, acomiadaven així el cantautor en un dels pocs concerts que farà aquest estiu a Catalunya.
En un ambient digne de final de Champions i en un dels millors camps del món, El Kanka va saber guanyar-se el clam de tot el Camp.
