Dijous vespre a les portes del Camp Nou, tres quarts de nou. Perfectament aquesta situació d’un partit de Champions a casa si no fos perquè el segon confinament truca a la porta en plena pandèmia i a les acaballes del juliol, poques pilotes s’esperaven veure per la gespa. Això sí, de gols se n’han marcat uns quants.
El silenci impactant d’un estadi amb capacitat per a gairebé 100.000 persones quan és buit trenca tots els esquemes. Aquestes graderies fa dies que no senten els crits dels aficionats però encara recorden les onades que feia el públic. Amb força menys decibels, Sopa de Cabra ha portat al Camp Nou una onada de sentiments canalitzats a través de la música: melodies per no perdre l’esperança.
Els Sopa de Cabra han entrat amb la mateixa força que el Nàpols vindrà a recollir les cendres del joc de posició, i amb les ganes desbocades del qui sap que cada concert acabat és tot un regal en aquests temps. A la setmana més crítica pel món cultural, el Cruïlla segueix tossudament dempeus per defensar que “la cultura és segura” i propostes com aquesta són tot un miracle en l’estiu més atípic de les últimes dècades.
Ben pocs es podien imaginar que un 23 de juliol es podria veure un pseudo-Sant Jordi descafeïnat però encara és més inversemblant veure els Sopa tocant a la grada inferior del Nou Camp per 800 persones. Des del primer minut s’ha creat una connexió especial públic-artistes, que ha celebrat eufòric un repertori molt equilibrat.
Amb més de 30 anys als escenaris els clàssics pesen i no ha faltat ‘Si et quedes amb mi’, ‘Far del sud’, ‘Podré tornar enrere’ o ‘Instants del temps’. Però també hi ha hagut espai per temes dels dos darrers àlbums i que aporten una nova dimensió al grup, així s’ha escoltat ‘Fronteres’, ‘En Blanc’, ‘Cercles’, ‘Em Trenques el Cor’ o ‘La Gran Onada’.
Des de fa uns anys un concert dels gironins és sinònim d’una gran qualitat sonora i musical, els darrers àlbums plantegen un ventall sonor que despleguen amb tot detall als directes. En conseqüència, “les de tota la vida” reben una segona joventut, més vigents que mai.
Queia el sol a l’estadi i ja es podia dir “amb tot el pes de la foscor, de la veritat: bona nit malparits!“. Aquest crit de guerra tan esperat que donava pas a ‘Si et va bé’ i ‘L’Empordà’.
Mantenint els protocols -aquests no són sanitaris-, entrada i sortida de l’escenari i sant tornem-hi, ‘Boig de la ciutat’, ‘Els Teus Somnis’, ‘Podré tornar enrere’ i ‘Seguirem somniant’ amb dedicatòria per tots els afectats pel virus.
Sopa de Cabra ha demostrat que és un grup camaleònic, en les últimes dècades ha tingut temps per alguns silencis però també per reinventar-se per oferir constantment una versió renovada, noves propostes per a nous horitzons. Fa 9 anys omplien tres Palaus Sant Jordi per evidenciar un punt i apart, avui omplir el gol sud del Camp Nou ha estat tota una proesa. No ens enganyem, la flama del Rock Català segueix ben activa i en seguirà mentre aquests grups històrics facin cançons per superar adversitats.
