Divendres 13 de desembre, 9 del vespre, després d’un dia ventós Obeses aterra amb la seva nau espacial a Barcelona declarant-se durant dos anys “Fills de les Estrelles”, poques paraules més fan falta per explicar l’èxtasi d’un concert que restarà a la memòria de tots els presents, dit això tot afegitó serà superflu.

La veu -inconfusible d’Arnau Tordera I- sempre ha estat un dels elements distintius del grup Obeses i fa uns anys van voler reforçar aquest vessant amb la creació del cor d’Obeses format en la seva immensa majoria per cantants professionals que han estat -o segueixen estant- vinculats amb els cors del Palau de la Música, per tant, el millor lloc per rebre aquesta sinergia era Petit Palau en el marc del festival “Músiques sensibles”. 6 veus masculines i 6 de femenines s’uneixen per interpretar amb la seva màxima esplendor -i gairebé de manera única en aquest format- els matisos d’aquest darrer àlbum, amb forta presència coral.

- Publicitat -

El Quartet Contemporani format per Arnau Tordera, Jaume Coll, Arnau Burdó i Maiol Montané entraven al Palau penjant el cartell d'”Entrades exhaurides”. Els esperaven més de 500 persones que conformaven un públic molt heterogeni i ben divers, infants donant-ho tot en una hora que habitualment estarien dormint fins a persones d’edats més avançades, eterns repetidors i algunes primeres vegades, extravertits i tímids… Sigui com sigui està clar que Obeses potser no es deu a les grans masses però té un públic molt fidel que esperava aquesta cita com -el que finalment va resultar- un concert explosiu. I aquesta massa heterogènia ho va donar tot, fent coreografies de gran bellesa amb les mans des del primer minut; ballant i idolatrant els components del grup a peu d’escenari; corejant totes les lletres i, fins i tot, caient en desitjos ben obscurs per saltar de la butaca i mostrar l’eufòria de les passions més salvatges.

‘Mà amiga’ ha marcat l’inici del concert seguida d”Ulleres de lluna’ que feia pujar encara més l’ambient per rebre ‘El monstre de l’armari’ que inevitablement ha fet aixecar a més d’un i de dos de la butaca. A continuació, i per no decaure el ritme, sonava ‘Hem vingut a molestar’ just abans d’un dels grans èxits d’aquest últim disc i del primer aniversari de l’1-O, ‘Ens en sortirem’. Després arribava l’homenatge al cabaret amb ‘Cafè, copa i puro’ per continuar tothom cridava ‘Guapo!‘ I ho suavitzaven amb un ‘Perdona’m’.

Més tard l’actor Ferran Frauca pujava a l’escenari per interpretar l’èpic ‘Lo cor de l’home és una mar’, recollit dins de l’òpera rock “Verdaguer, ombres i maduixes”. Encara faltava el gran hit ‘Botifarra amb seques’ seguit d’una dansa de gran delicadesa com és ‘El tango de les mentides’ en la cohesió perfecta d’un membre del públic i del cor. Mig centenar de persones van corejar ‘Rosó’ amb gran eufòria seguit d’un tema poc habitual però alhora molt especial protagonitzada per dues protagonistes que ‘Es compten les pigues’.

Tot i passar uns moments d’incertesa vocal, Arnau Tordera va tornar a demostrar les seves capacitats sobrehumanes -o terrícoles- amb ‘L’Ària du l’hermafrodite‘, que finalitzava amb uns cors pregunta-resposta propis de l’escola Freddie Mercury. Abans d’abandonar l’escenari per uns instants encara hi va haver temps per l’eufòria col·lectiva de la ‘Mammi’, que servia per rematar un concert en majúscules.

El públic no en tenia prou i reclamava més i més. ‘Invasió terrícola’ va fer aixecar a molta gent dels seus seients per aproximar-se a l’escenari per acabar la nit al costat d’aquesta banda que molts cops sembla d’un altre planeta. De “Zel” van rescatar una peça que tothom va agrair molt ‘L’ombra sols fuig en la nit’ que servia per donar les gràcies a tots els músics, tècnics i públic per una nit com aquella. La cirereta final la posava ‘Ens hem alçat’ on fins i tot els més acomodats a les seves butaques es van posar dempeus per ballar i alçar-se al ritme de la música i el talent d’Arnau Tordera i companyia.

Una nit memorable en què el factor épic de superació d’aquesta jornada el va marcar el mateix Arnau Tordera que durant les proves de so i mitja hora abans de començar el concert veia com “la veu no li responia”, ha sigut però la presència del públic que -des d’una perspectiva poètica- ha aconseguit retornar la plenitud vocal al cantant en una nit per al record col·lectiu. Així ho explicava el mateix protagonista a hores intempestives de la matinada després de fer un Instagram live.

Articles relacionatsMés de l'autor