El tercer dia del Festival Acústica 2019 ha sigut un dels dies més carregats de concerts i espectacle. Amb rècords d’assistència, Fangoria ha protagonitzat el “show” de la nit, però també hi ha hagut cabuda per moltíssimes altres propostes a altres punts de la ciutat.
Ramon Mirabet
La música de Ramon Mirabet té alguna cosa que la fa especial, i la manera com la defensa en els seus directes és digne de veure. Com ja és costum, anava acompanyat de tota una banda sencera de músics que van donar molt cos i intensitat a les seves cançons al llarg dels més de 60 minuts de concert.
L’escenari de la Plaça Catalunya se li va quedar petit a Ramon Mirabet, ja que les seves cançons semblava que havien de traspassar el sostre de la plaça i expandir-se ben lluny.
Fangoria
Tothom tenia clar que el concert del cap de cartell del festival seria una autèntica bomba de rellotgeria, i així va ser. Mai s’havia vist la Rambla de Figueres tan plena com ahir a les 11 de la nit, amb tothom reunit per veure a la insígnia, la icona, el referent, l’Alaska.
Fangoria van donar un gran espectacle d’hora i mitja que van coronar amb el gran himne “A Quién le Importa”, cantat per totes i cadascuna de les persones que estaven a la Rambla en aquell moment. És una llàstima, però, que semblés que la que no cantava a vegades era la mateixa Alaska…
Iseo & Dodosound
Arribats directament del País Basc, Iseo & Dodosound van portar una de les apostes més peculiars i originals de tot el cartell. Barrejant estils, des del reggae fins a l’EDM, passant per la música més folklòrica i el pop.
Iseo està actualment en un moment d’expansió total, en el qual van conquerint seguidors per allà on passen, i a l’Acústica ja tenien força feina feta. La Plaça Catalunya estava plena a vessar d’un públic entregadíssim a la formació basca, que no va decebre el més mínim.
Buhos
Buhos són un d’aquells grups que han crescut exponencialment en els darrers cinc anys, i que ara es troben liderant l’escena musical en català. Amb enormes èxits que han anat conreant en els seus útlims àlbums com “Volcans” o “Barcelona s’il·lumina”, Buhos van donar per tancat l’escenari de la Rambla el dissabte amb un concert enèrgic i carregat d’himnes més que coneguts.
Delafé
L’últim concert de l’escenari de la Plaça de la Palmera del festival d’enguany va ser el del raper barceloní (encara que d’origen italià) Delafé. Havent-se separat de Facto i Las Flores Azules, Delafé ha emprès la seva carrera en solitari i no li podria anar millor. La Plaça de la Palmera feia molt de goig, tenint en compte que al mateix moment estava tocant Buhos, amb un gran seguici de fidels seguidors.
Delafé va oferir un concert de format més reduït, molt més familiar i proper que va enamorar tant als que ja el coneixien com als que no. La connexió amb el públic era realment palpable i es notava que Delafé sent les seves lletres i està agraït de poder cantar-les.
Galeria fotogràfica:
