La primera vegada. La nit d’ahir va ser la primera que Maroon 5 actuaven a Barcelona. Hem necessitat 5 discs per poder veure a Adam Levine i els seus i clar, l’espera es va notar amb un sold out, des de feia molts dies.
La festa va començar amb Nick Gardner i posteriorment amb els canadencs MAGIC!, que s’han fet molt populars gràcies a Rude i que evidentment va sonar abans d’abandonar l’escenari.
El concert dels Maroon 5 va començar puntual i és que era diumenge i molts l’endemà havien de matinar!
Amb una gran fumera, van anar apareixent els membres del grup i van començar un repertori que es va allargar durant uns 90 minuts.
Poca gent esperava tanta puntualitat i quan va començar a sonar Animals, encara hi havia uns quants que no estaven a lloc. Però cap problema! Des de qualsevol ubicació es podia veure el show dels d’Adam Levine amb una passarel·la que s’obria camí entre el públic.
- Publicitat -
Sense temps per descansar, Animals es va ajuntar amb One More Night, un dels senzills de més èxit del disc Overexposed, que curiosament, va ser d’on van sonar més cançons durant el concert.
Després arribaria una versió descafeïnada del tema de Gym Class Heroes, Stereo Hearts, que no va immutar massa al públic i això que la cançó va ser tot un èxit al seu moment.
Levine no va parar quiet en tot el concert, per anar amunt i avall per la passarel·la, provocant el deliri per part del públic, especialment el femení.
Vam recordar el Harder to breathe, inclosa al primer disc, Songs about Jane i vam seguir amb la brutal Lucky Strike.
Sense temps per assimilar-ho, van arribar Wake up call i Love somebody, en un dels moments més romàntics de la nit.
No és molt habitual que una banda que està fent una presentació d’un disc, només toqui 3 o 4 temes d’aquell treball, però d’alguna manera el concert d’ahir, era una manera de compensar el fet de no haver vingut a presentar els discs al seu moment.
Després de Love Somebody, va arribar Maps! I va sonar així de bé.
Amb un bon joc de llums i de moviments per part del cantant de la banda, el show va prosseguir amb la preciosa This Love, el tema que ens va fer conèixer el grup fa més de 10 anys i que va provocar un dels moments karaoke del concert.
Al desè tema, Levine va presentar els membres del grup i tot seguit va arribar la sensacional Sunday Morning, seguida de Makes me wonder, una de les dues úniques cançons rescatades de It Won’t Be Soon Before Long.
Payphone va sonar de meravella i no es va ni trobar a faltar a Wiz Khalifa! El tema es va allargar fins passats els 7 minuts.
Després de Daylight, les llums es van apagar i el grup es va retirar uns instants. Tots sabíem que tornarien. Bé o no potser tots, ja que algunes persones van marxar! Es van perdre el nou senzill del grup, This summer’s gonna hurt like a motherfucker, una de les inèdites que trobarem a la reedició del disc V.
Un concert de Maroon 5 podria donar per moltes hores, gràcies a la gran quantitat de temes que tenen, la majoria dels quals van sonar ahir a la nit. Potser un dels únics senzills que no va sonar va ser Misery. Però s’ha de dir que del disc Hands all over, només vam escoltar Moves like Jagger, una d’aquelles cançons que tot i no comptar amb la veu de Christina Aguilera durant els concerts, el públic ja hi posa de la seva part.
Abans d’ella però, va ser el torn de She Will Be Loved, una d’aquelles peces que mai passa de moda i sempre ve de gust escoltar.
La traca final va ser amb Sugar, un dels senzills que més bé han funcionat del disc i que va servir per tancar una nit plena de cançons que ens hem fet tips d’escoltar a la ràdio, però que fins ahir no havíem pogut gaudir en directe.
En general bon concert del grup i s’ha d’agrair les ganes i energia que Adam Levine va desplegar al llarg de la nit i que van deixar la sensació que s’havia fet curt i que en volíem més.
Marc Clapés
