Lady Gaga @ Palau Sant Jordi – 08/11/14

Només començar aquesta crònica sobre el concert de Lady Gaga del passat dissabte, he de confessar que no sóc un gran seguidor de l’artista. No com els que estaven a la zona de pista a prop de la diva, ni dels que se saben de memòria totes les cançons del nou disc, ni dels que van estar 24 dies fent cua a fora del Palau Sant Jordi.

Però tot i així, ja feia temps que volia veure-la en directe. Més enllà de què m’agradin algunes cançons dels dos primers discs, crec que és pur espectacle. I el que volia veure jo era un gran show i a ser possible des de certa distància per poder-ho contemplar amb perspectiva. Estic d’acord que a pista ho vius més, però tampoc em considero tan seguidor com per anar allà.

I ho vaig fer, des del minut 1. Potser no em sabia massa les cançons del nou disc, que pel meu gust no són res de l’altre món (tot i així en directe guanyen molt), comparades amb d’anteriors, però tot i així la cantant va demostrar que en directe és una gran artista.

Empatia amb el públic, fins al punt de llençar-se a sobre d’ell i provocar alguns desmais entre els seguidors. I moments màgics, especialment per un dels fans, que va pujar a la passarel·la que hi havia pel mig de la pista, per escoltar a cau d’orella com la cantant versionava el clàssic de 4 Non Blondes, What’s Up?, en un dels grans moments de la nit.

Va demostrar que no només és música festiva i que també és capaç de provocar moments telèfon mòbil (abans encenedor), amb temes com Dope o You And I.

L’únic “però”, que li vaig trobar al concert, va ser com es va ventilar de ràpid alguns dels senzills anteriors com The Edge Of Glory, que pràcticament només va recitar un tros, per després continuar amb Judas i Aura. O els escassos dos minuts que va durar Alejandro. Però ella ja va avisar, que els que venien per escoltar només els senzills, ja podien marxar.

Lady Gaga, pot ser moltes coses, però en directe sona fantàsticament bé i tot i les dues hores i mitja que va durar el concert, em va deixar ganes de més. I això no ho poden dir masses artistes pop, que justegen bastant en directe. Ella no, per tant des d’aquí i com diu ella en una de les seves darreres cançons, es mereix un fort Applause.

Marc Clapés