Fa molts anys que vaig a concerts i al Sant Jordi Club he anat a diferents concerts i mai, mai mai mai, havia trobat l’enorme cua que avui hi havia als volts de les 7 de la tarda, dues hores abans que Ed Sheeran fes acte de presència a sobre de l’escenari.
Com era de preveure, l’enorme popularitat del britànic, especialment entre el públic femení, ha provocat que ja de ben d’hora del matí, la cua s’anés fent cada cop més llarga fins que ha donat pràcticament la volta, fins a les escales de l’entrada principal del Palau Sant Jordi. Una bogeria.
Com també ha estat una bogeria el concert. Primer pels crits del públic, en la seva majoria femení i jove, molt jove. Crits de “guapo”, han sovintejat al llarg del show, sense que Sheeran s’immutés molt. Ja deu estar acostumat a aixecar aquestes passions allà on va.
- Publicitat -
El repertori de la gira de presentació de X, ha estat més o menys similar en les darreres actuacions i tot i que hem pogut gaudir del tema U.N.I, que com ha comentat, feia molt temps que no tocava. Des del primer minut fins al darrer, tot el públic s’ha fet un fart de cridar, cantar i ballar amb les melodies del britànic.
Sheeran ha estat sol a l’escenari, sense acompanyament de cap altre músic. Només amb la guitarra (o guitarres) que anava variant depenent del tema. I la veritat, no li cal.
Des de balades de pell de gallina, com One, The A Team, I See Fire o Thinking Out Loud, passant per moments més festius amb You Need Me, I Don’t Need You, Take it back o la bàsica Sing, que ha estat la que ha posat punt final a una nit que ha entusiasmat a tots els presents.
Amb tan sols dos treballs publicats, Sheeran ha demostrat que no és només un artista de moda i ens ha brindat grans moments amb les moltes guitarres que ha anat tocant, rapejant i fins i tot demanant silenci per alguna de les cançons més lentes del show i quasi ho ha aconseguit, si no fos pels típics comentaris d’amor que li cridaven des de platea.
El que queda clar, és que el Sant Jordi Club li ha quedat petit. I no dubto que quan passi al Pavelló de Badalona o al mateix Palau Sant Jordi serà capaç d’omplir-lo. Talent no li falta i popularitat tampoc.
VÍDEOS
Marc Clapés
