Aquest era el meu tercer any al Cruïlla Barcelona, un festival que et trobes tot tipus d’estils musicals i que enguany ens portava al cantant de Blur o de Gorillaz, Damon Albarn, presentant el seu disc en solitari, Everyday robots. Quan l’escoltes en CD, un pot pensar que assistirà a un concert tranquil, però com acostuma a passar, en directe tot es torna més espectacular i no hi ha temps pel descans.
El concert va ser una barreja de temes del nou disc, cançons de Blur, Gorillaz o The Good, The Bad and The Queen.
Ràpidament, quan va acabar de tocar Heavy seas of love, vaig anar cap a l’escenari Deezer on actuaven Band Of Horses.
No sóc un gran seguidor del grup, tot i que evidentment n’havia escoltat algun tema. Vaig gaudir d’un bon directe, d’un públic entregat i d’unes cançons molt agradables per escoltar en viu.
Divendres també actuaven els Txarango, que com que feia pocs dies els havia vist al Canet Rock, vaig optar per no repetir. També Oques Grasses van fer la seva primera actuació al festival, passades les 2 de la matinada. Malauradament no vaig poder assistir-hi, però queda pendent un concert dels nostres estimats.
L’endemà i després d’escoltar uns quants temes de John Butler Trio, vaig anar cap a l’escenari Estrella Damm, que 30 minuts abans del show ja estava ben ple de seguidors i sobretot seguidores del músic Jack Johnson. Feia 3 anys que havia tingut el plaer de veure’l i quan vaig saber que tornaria, vaig comprar l’entrada ràpidament.
Johnson, té la capacitat per donar-nos bon rotllet, felicitat i fer-nos passar una estona d’allò més agradable.
Un cop més, va fer pujar al doctor Eduard Estivill i la Montse Domènech, amb els que van fer una versió del tema I Got You, amb fragments de la lletra en català, que van provocar el deliri entre els assistents.
Però l’autèntic deliri, la festa grossa, va arribar quan Macklemore va saltar a l’escenari amb una samarreta del Barça, amb el seu nom a l’esquena i amb el dorsal del Messi.
Acompanyat pel seu inseparable Ryan Lewis i d’altres artistes convidats, així com un cor de noies i molts ballarins i focs, fum, vídeos, una autèntica festa que va fer embogir a tots els assistents.
Un concert, on vam poder gaudir dels temes del seu únic disc The Heist i d’alguna versió com l’Otherside dels Red Hot Chili Peppers. No van faltar-hi temes com Thrift shop, Wings, Same Love o la gran Can’t hold us, que van tocar un cop més per acabar el concert i rematar una gran nit.
El festival es va cloure el diumenge amb els catalans Blaumut, que van oferir la seva última actuació a Barcelona, després d’una extensa gira on han presentat el seu debut, El turista. En el concert vam poder gaudir d’algunes cançons d’aquest exitós disc i també l’avançament d’un tema que tal com ens van dir, potser formarà part del nou disc.
Un concert de Blaumut sempre és èxit assegurat.
Però la sorpresa absoluta del Cruïlla va arribar més tard, amb Zaz.
Assistir a un concert i només conèixer una sola cançó, un pot tenir una certa mandra, però des de la primera cançó que va interpretar amb tota la seva banda, vaig saber que tenia per endavant un gran espectacle musical.
Em vaig enamorar d’ella, no només per la música, pel seu carisma, per la seva energia, per la força, pels sensacionals músics que l’acompanyaven…
Va ser una gran manera per tancar el Cruïlla 2014, un festival que va néixer el 2005 i que amb els anys s’ha consolidat com un dels festivals imprescindibles del nostre país.
VÍDEOS
