Ahir tornava un dels mítics festivals que es feien fa 40 anys al nostre país, el Canet Rock. I ho feia amb un cartell ple d’artistes de primer nivell del panorama català, tot i que de rock tenien poc la majoria d’ells.
Tot i així poder veure a sobre un escenari, grups com Manel, Els Amics de les Arts, Els Pets o Gossos entre d’altres, ja era una bona excusa per tornar a reviure l’esperit del Canet Rock.
Pep Sala amb els cratOR, van ser els primers que vaig veure, i va ser molt bonic tornar a gaudir de les cançons de Sau en directe.
Després d’aquesta actuació a ple sol i amb una calor inhumana, vaig pensar a anar a prendre alguna beguda al bar i de pas agafar algun entrepà. I és que a partir de Blaumut i fins passada la matinada, no em volia perdre cap de les actuacions!
Malauradament, els Blaumut els vaig haver de veure i escoltar mentre feia cua per aconseguir tiquets. Una cua que avançava molt lentament i que em feia pensar que hauria d’escoltar-los des de la distància. Per aquest motiu no hi ha cap foto dels Blaumut ni de Joan Dausà o de Caïm Riba.
Per sort després de més de mitja hora per aconseguir pagar, per anar a una altra cua a dir el què volia prendre, vaig poder tornar a la zona propera a l’escenari i veure Els Pets. Uns històrics de la música en català, que tampoc es van voler perdre aquest festival.
Després dels salts i balls de la Dharma, una de les bandes que ja va participar en el darrer Canet Rock de feia prop de 40 anys, van sortir Els Amics de les Arts, i després de solucionar uns petits problemes amb el piano d’en Dani Alegret, tot va fluir sense més inconvenients.
Gerard Quintana va ser el següent en actuar i ho va fer al costat de Xarim Aresté amb el que sobretot va estar interpretant cançons del seu darrer disc. Però la gent tenia ganes de Sopa de Cabra i de L’empordà. I ens vam quedar amb les ganes. Un parell de temes dels Sopa i un final amb Caic, una de les primeres cançons de Quintana en solitari.
Les cames ja començaven a fallar, quan va sortir Jaume Sisa, un altre dels que repetia al Canet Rock i va meravellar-nos amb la preciosa Qualsevol nit pot sortir el sol. Surrealisme i comentaris de “guapo” no van faltar durant la cançó.
Després va cantar un altre tema, al costat dels següents en actuar, Manel.
Manel, van obrir la seva actuació amb la coneguda, Al Mar! Després de la cançó i de tantes hores per la zona capdavantera de l’escenari amb molta gent donant espentes per trobar un bon lloc, vaig decidir sortir d’allà i veure el grup des d’una altra zona més tranquil·la. Abans però, vaig dir-me a mi mateix, que seria divertit anar a fer 30 minuts més de cua per aconseguir un refresc.
Després de Manel, actuaven els Love of Lesbian, amb molt de retard respecte a l’horari que havien de sortir, però bé, ja se sap que no és fàcil la puntualitat en esdeveniments d’aquestes característiques. Com que els LOL no són un grup que m’apassiona, vaig aprofitar per intentar localitzar a algun dels molts amics que hi havia al concert. Però la cosa va ser impossible i és que durant tota la nit no funcionava l’internet als mòbils i trucar també era quasi una missió impossible.
Gossos van ser els següents en sortir a l’escenari i em van deixar amb les ganes d’escoltar Buscant, però bé, se’ls hi perdona. Una bona estona amb la banda manresana i amb Corren com a fi de festa.
