Les més de 4000 persones que ahir omplíem la sala annexa del Palau Sant Jordi, vam quedar contagiades del bon rotllo que porten a sobre Mumford & Sons, que arrasen a tot arreu on van, ja sigui a uns premis com els Grammy o els Brits, o a una ciutat com Barcelona, on ahir va demostrar perquè és un dels grups que més èxit tenen en aquest moment.
El concert va començar amb la cançó que dóna nom al seu premiat darrer disc, Babel. Quan van sortir sobre l’escenari, Marcus Mumford i companyia van notar ràpidament amb la intensitat i energia que portava tot el públic, que aquella seria una gran nit. I així va ser. Un concert sense pausa, que va anar desgranant cançons del seu darrer disc i també del seu treball de debut, Sigh no more.
El grup va decidir que la nit seria 100% musical, i és que en poques ocasions la banda va fer presentacions i xerrades amb el públic. En aquest sentit, algun potser ho va trobar a faltar, una mica de feedback amb els presents a la sala.
Però aquest, potser, i dic potser, va ser l’únic “però”, que va tenir un concert que a tots ens va passar volant.
De fet, a altres ciutats on han actuat, el llistat de temes era d’uns 17-18, mentre que nosaltres ens vam haver de conformar amb els 13 temes i els dos bisos finals.
Sigui com sigui, els més de 90 minuts van ser memorables i ens van deixar a tots amb ganes de més.
- Babel
- Little Lion Man
- Whispers in the Dark
- White Blank Page
- Holland Road
- Timshel
- I Will Wait
- Lover of the Light
- Thistle & Weeds
- Ghosts That We Knew
- Awake My Soul
- Roll Away Your Stone
- Dust Bowl Dance
- Winter Winds
- The Cave
