10 Fake Tales Of San Francisco (Whatever People Say I Am That’s What I’m Not, 2006)
Aquesta és, probablement, una de les cançons més icòniques del disc debut dels Monkeys. La coneguda línia de guitarra que es repeteix al llarg de la cançó s’incrusta de forma inamovible al cervell de qui l’escolta per primer cop, i ja mai més marxarà.
I per si això fos poc, la divertida història que Alex Turner ens explica al llarg dels 3 minuts del tema és còmica i remarcable a parts igual. Per acabar-ho d’adornar, la peça finalitza amb un “subidón” extremadament rockero que deixa a l’oient commocionat davant el que acaba de passar a les seves orelles.
09 Arabella (AM, 2013)
No hi ha res millor que escoltar a Alex Turner divagant sobre l’amor impossible i les dones divinitzades, i m’atreveixo a dir que ‘Arabella’ és la cançó que més bé resumeix aquesta fórmula dins la discografia dels Monkeys. Tot el tema és una oda a una dona, assumiblement coneguda com a Arabella, que porta de cap al nostre pobre Alex i provoca que acabi fent una cançó tan genial com aquesta.
‘Arabella’ és una fusió gairebé perfecte entre l’estil del disc “AM” -una mica proper al hip hop- i el costat més rock i descarat dels Monkeys, sobretot gràcies a l’increïble (però senzill a la vegada) solo de guitarra de l’apoteòsic tram final de la cançó.
08 Fluorescent Adolescent (Favourite Worst Nightmare, 2007)
Aquest va ser un dels temes que més van (i han) carateritzar els Arctic Monkeys dels primers anys. Comprès dins els seu segon LP, ‘Fluorescent Adolescent’ va ser el senzill més popular del disc. Això probablement va ser degut per la seva sonoritat simpàtica, amb ritmes una mica ska i una lletra fàcilment comprensible pel públic, que evoca a temes universals i juvenils, aquells que tants ens agraden a tots.
Per altra banda, el genial videoclip que va acompanyar la cançó va ajudar a que el boom de ‘Fluorescent Adolescent’ fos encara major. Per qui no hagi experimentat mai aquest videoclip que estem citant, us l’adjuntem aquí a baix. Les imatges parlen per si soles i no calen paraules, enjoy!
07 A Certain Romance (Whatever People Say I Am That’s What I’m Not, 2006)
Aquesta és la cançó que tanca el primer disc de la banda de Sheffield i, sincerament, difícilment seria possible imaginar-se un millor tancament per l’àlbum que aquesta meravella musical.
Una de les peces més llargues del disc i una de les més emocionants, ‘A Certain Romance’ és una altra cançó que emmarca a la perfecció què eren els Monkeys inicials i com sonaven, al mateix temps que hi trobem un Alex Turner en el seu màxim exponent líric.
El que més destaca, però, d’aquest tema per sobre de tot és, evidentment, el seu final. L’últim tram de la cançó és un fragment instrumental que eleva a la màxima potència la capacitat musical i de composició que els Monkeys van demostrar ja en els seus primers anys. És impossible escoltar ‘A Certain Romance’ i no emocionar-se.
06 Brianstorm (Favourite Worst Nightmare, 2007)
Segurament, si busques la paraula “bogeria” al diccionari, apareixerà aquesta cançó. I és que no hi ha millor manera per a definir aquest tema. ‘Brianstorm’ és una muntanya russa d’emocions frenètiques, 3 minuts de pura adrenalina que fa tremolar la pau interior dels més tranquils.
Tot això queda totalment reflectit en un concert dels Monkeys. ‘Brianstorm’ ha estat històricament el segon tema dels concerts sempre (amb alguna excepció), i és un dels moments més increïbles d’aquests. Només cal sentir el primer cop de bateria de Matt Helders per què en qüestió de segons perdis el món de vista (literalment) enmig del públic. És una experiència única en la vida.
05 Mardy Bum (Whatever People Say I Am That’s What I’m Not, 2006)
La llegenda del llac Ness. Probablement, una de les coses que fa més romàntica aquesta llegenda és el fet mai ningú ha sigut capaç de veure si el monstre és real o no. En menor mesura, el mateix passa amb ‘Mardy Bum’. Si bé els Monkeys l’han tocat uns quants cops en directe, d’això ja en fa anys. En la seva última gira no l’han tocat ni un sol cop, cosa realment imperdonable pels fans de veritat d’Arctic Monkeys.
‘Mary Bum’ no va ser un dels senzills del primer disc de la banda, no va ser l’estrella de la Cara B que deixaven com a tema final dels concerts. ‘Mardy Bum’, senzillament, s’ha erigit per sí sola com una de les cançons insígnia de la banda i una de les preferides per qui realment es considera seguidor dels Monkeys.
A vegades, el filtre o el detector per saber si algú és fan de veritat dels Monkeys o no, és a través d’aquest tema. Si coneixes ‘Mardy Bum’ i el consideres un dels millors temes de la banda, benvingut a la família, et pots considerar un fan real d’Arctic Monkeys.
‘Mardy Bum’ narra una història senzilla, però tendra, que arriba a tothom. És, bàsicament, la trama d’una discussió… de parella? O d’un noi jove amb la seva mare? O amb la seva germana? Segurament, mai ho sabrem. I això és part de la gràcia, també. El que sí que està clar és que la lletra de la cançó va calar entre el públic, i s’ha convertit en un dels himnes principals de la banda de Sheffield.
04 R U Mine? (AM, 2013)
Hi ha certa controvèrsia amb aquesta cançó, ja que una part de la redacció considera que ‘R U Mine?’ és el millor tema dels Monkeys, però una altra part no. De tota manera, el que és innegable és que ‘R U Mine?’ és una cançó genial que amb tota probabilitat es pot trobar dins les preferències de qualsevol seguidor d’Arctic Monkeys.
Emmarcada dins “AM”, però publicada anteriorment en un EP homònim l’any 2012, ‘R U Mine?’ és un d’aquells temes que ha transcendit a ser un himne per la comunitat de fans de la banda. En aquesta última gira, per exemple, aquesta era sempre l’última cançó per a tancar els concerts. I amb raó.
Poques cançons hi ha que siguin més enèrgiques que aquesta. És pura adrenalina, amb riffs de guitarra molt ràpids i una bateria impossible, tot adornat amb uns vocals de Turner igualment ràpids que lliguen a la perfecció amb el conjunt de la cançó. Per altra banda, el tema també desprèn aquesta sensació de fanfarroneria i prepotència a la que els Monkeys de 2013 ens tenien acostumats, cosa que li senta genialment bé.
Per últim, només queda mencionar l’icònic videoclip de la cançó, on veiem a Turner i Helders en la seva faceta més xulesca en un cotxe fent playback sobre la cançó.
‘R U Mine?’ és, simplement, perfecte.
03 When The Sun Goes Down (Whatever People Say I Am That’s What I’m Not, 2006)
Un altre dels grans oblidats del recent directe dels Monkeys, un fet imperdonable. Si bé abans dèiem que ‘Mardy Bum’ no va ser un senzill llargament estès, no és aquest el cas de ‘When The Sun Goes Down’. La cançó va ser un dels grans booms del primer disc del grup i es va coronar com un dels himnes d’aquesta primera generació.
Si bé en la història recent sembla que hagi caigut més en l’oblit, ‘When The Sun Goes Down’ segueix sent un dels imprescindibles dins la discografía general d’Arctic Monkeys.
Amb la seva obertura a guitarra i veu per part d’Alex Turner, ‘When The Sun Goes Down’ evoluciona cap a una energètica cançó d’aquelles per cantar a ple pulmó, i així queda demostrat en el seus concerts, quan encara la tocaven en directe.
02 Do I Wanna Know? (AM, 2013)
L’altra part de la redacció opta per aquesta com a la millor cançó d’Arctic Monkeys, i amb raó. ‘Do I Wanna Know?’ va ser la cançó que va llençar als Monkeys a la fama mundial i internacional definitiva. I sembla difícil de creure, ja que portaven més de 7 anys en actiu abans de treure aquest tema, però realment no havien acabat d’arribar als Estats Units fins a la sortida de ‘Do I Wanna Know?’ conjuntament amb “AM”.
‘Do I Wanna Know?’ és l’expressió absoluta del que significaven els Monkeys de l’etapa “AM” i com era la seva sonoritat. Els ritmes propers a la música urbana i el hip hop, les lletres recaragolades, el punt gamberro en el seu estil… Tot això ho podem trobar en la seva màxima expressió dins aquesta cançó.
Per altra banda, suposem que el dia que Alex Turner va compondre ‘Do I Wanna Know?’ els planetes es devien alinear, perquè l’icònic riff de guitarra que Turner va ser capaç de crear per a aquesta cançó és, no només el riff més conegut dins la discografia d’Arctic Monkeys, sinó un dels riffs més conegut de tota la dècada anterior.
01 I Bet You Look Good On The Dancefloor (Whatever People Say I Am That’s What I’m Not, 2006)
I per fi arribem a la primera posició! Aquesta decisió ha sigut molt complicada de prendre, ja que hi ha infinitat de cançons genials dels Monkeys i moltes tenen factors que perfectament podrien fer que assolissin la primera posició. No obstant això, hem decidit posar en primer lloc ‘I Bet You Look Good On The Dancefloor’, per la seva transcendència dins la carrera dels Arctic Monkeys i pel que va aconseguir com a cançó.
Si abans parlàvem que ‘Do I Wanna Know’ va ser la cançó que va impulsar als Monkeys a la fama als Estats Units, ‘I Bet You Look Good On The Dancefloor’ va ser la cançó que els va impulsar a la fama dins el seu propi país als seus inicis. Aquest és el tema que ho va començar tot, és la cançó que va provocar que a avui dia puguem gaudir de l’espectacular banda que representa Arctic Monkeys.
Com a dada interessant, cal remarcar que ‘I Bet You Look Good On The Dancefloor’ conserva el rècord de la cançó més interpretada per Arctic Monkeys, amb un total de 744 cops.
