Arctic Monkeys són des del primer dia que vam crear el nostre web una de les bandes de referència i que amb més afecte hem tractat. De fet ja el primer any que vam escollir les millors cançons del 2013 vam situar una de les cançons de “AM” com la destacada d’aquell any.
Ara ens ha vingut de gust fer un llistat de les 30 cançons que ens agraden més a la redacció de Primera Fila. Com sempre això va a gustos, la banda té un bon grapat de cançons i evidentment no hi poden ser totes, però aquí us presentem les 30 que nosaltres hem cregut que són necessàries i vitals! Ho anirem presentant en un compte enrere que s’anirà ampliant cada dia.
30 This House Is A Circus (Favourite Worst Nightmare, 2007)
La vuitena cançó del segon disc dels Monkeys és un dels temes més potents de la banda. Si bé comença amb uns acords curiosos de guitarra i una bateria frenètica, la cançó tarda poc en arrancar i convertir-se en una consistent peça de rock de guitarres amb riffs i melodies dignes de qualsevol cançó de Queens of the Stone Age o Foo Fighters.
La cançó té una temàtica força fosca en comparació a moltes altres del disc. Alex Turner relata una espècie d’escena del crim en una “casa encantada” o una “casa circ” com indica el títol de la cançó. La combinació de lletra i música evoquen a aquesta sensació d’intranquil·litat que alhora sembla ser controlada.
29 Star Treatment (Tranquility Base Hotel & Casino, 2018)
La primera cançó de l’últim disc dels Monkeys (de moment) és realment un punt i a part de la sonoritat que els havia caracteritzat fins al moment. La peça que ens introdueix al disc més personal d’Alex Turner és una clara declaració d’intencions del que ens trobarem al llarg de les següents 10 cançons. ‘Star Treatment’ resumeix a grans trets la sonoritat i la temàtica del disc de 2018.
És una (llarga) benvinguda en la qual Alex Turner mostra quines han estat les seves influències per a fer aquest disc i deixa molt clares les seves intencions, només cal escoltar la primera frase de la cançó: “I just wanted to be one of The Strokes”.
Sustentada sobre pianos, sintetitzadors i ecos vocals, ‘Star Treatment’ es defineix com un constructe d’idees i sons que d’aquí uns anys ens ajudaran a recordar com sonaven els Monkeys de finals de la dècada de 2010.
28 Cornerstone (Humbug, 2009)
‘Cornerstone’ és, probablement, un dels moments més àlgids líricament que Alex Turner ha tingut al llarg de tota la seva carrera. La cançó ens explica una història, a vegades senzilla, a vegades hilarant i a vegades realment tendra. El que sí està clar és que la història que Turner ens explica a ‘Cornerstone’ connecta amb el públic i que és capaç de transmetre-la de forma magistral.
I a mesura que va passant el temps ens adonem que l’estil líric de ‘Cornerstone’ és un estil en decadència, la forma d’explicar històries narrades a través de lletres musicals és una pràctica que avui en dia està gairebé perduda i Turner ens va regalar ara fa una dècada un dels últims grans exemples de narrativa musical.
Cal destacar també la importància que el videoclip del tema va tenir. El ja famosíssim videoclip de ‘Cornerstone’ s’ha autoproclamat com un senyal d’identitat dels Monkeys i la imatge d’un jove Turner vestit de vermell cantant a càmera amb un walkman és un dels símbols més estimats i utilitzats pels fans de la banda.
27 Perhaps Vampires Is A Bit Strong But… (Whatever People Say I Am That’s What I’m Not, 2006)
El primer disc dels Monkeys conté alguns dels temes més “canyers” de tota la seva discografia, i aquesta cançó n’és un d’ells. Amb el “premi” a la cançó més llarga del disc, “Perhaps Vampires Is A Bit Strong But…” és també una de les cançons més alternatives i diferents dins el marc de l’àlbum. És un tema molt més instrumental que la resta dels seus companys, amb gairebé tres minuts de solo instrumental al tram final de la cançó.
Sens dubte, el moment àlgid de la cançó és el silenci que la banda fa durant aquest tram final que ràpidament torna a enganxar a l’oient al crit de: “All you people are Vampires!”
26 Bigger Boys and Stolen Sweethearts (I Bet You Look Good On The Dancefloor, 2005)
Aquí ens trobem amb una de les cançons més desconegudes de la banda de Sheffield. ‘Bigger Boys and Stolen Sweethearts’ és una cançó d’Arctic Monkeys amb una sonoritat força clàssica que, de fet, és anterior al primer disc. Aquest tema es troba recollit en la maqueta que els Monkeys van llençar el 2005 amb el seu primer senzill ‘I Bet You Look Good On The Dancefloor’ juntament amb la cançó que trobem en aquesta posició i ‘Chun Li Flying Bird Kick’, una peça instrumental encara més desconeguda que ‘Bigger Boys and Stolen Sweethearts’.
Aquest és un tema senzill, amb la sonoritat amable que caracteritzava als Monkeys de fa 15 anys i les lletres simples (però efectives) sobre amor i desamor que Turner es dedicava a conrear en aquella època.
25 Tranquilty Base Hotel & Casino (Tranquilty Base Hotel & Casino, 2018)
La cançó que dóna títol a l’últim disc del Monkeys és, segurament, la cançó musicalment més propera a la sonoritat anterior de la banda (juntament amb el senzill de l’àlbum ‘Four Out Of Five’) i també emmarca de forma fidel quin és l’estil del grup en aquest disc.
Tot i amb una lletra fortament arrelada a la temàtica de la ciència-ficció i de l’espai, ‘Tranquilty Base Hotel & Casino’ no deixa gaire clar de què parla. És una cançó molt enigmàtica, com llavors va acabar de remarcar el seu videoclip, en què Alex Turner ens vol mostrar el seu “Hotel Tranquilty Base” imaginari, compost per una sèrie de sensacions i idees intangibles.
Aquest tema conté un dels misteris més debatuts pels fans de la banda, nascut arran de la frase: “Mark speaking, please tell me how may I direct your call”. Qui és en “Mark”? Per què Turner fa servir aquest nom? A qui o a on ha de redirigir aquesta trucada?
24 Secret Door (Humbug, 2009)
‘Secret Door’ és una altra d’aquestes cançons enigmàtiques dels Monkeys que aconsegueixen transmetre un sentiment de nostàlgia i de tendresa amb les que Turner sempre s’esplaia a nivell a líric i musical. Les melodies de la cançó són simplement delicioses, amb guitarres suaus i orquestracions adornades amb una melodia vocal que simplement acaba de rematar el que ja són 3 minuts i 43 segons excel·lents.
La frase “fools on parade” que Turner repeteix molts cops al llarg de la cançó s’autoproclama com a lema absolut del tema i gairebé del disc. Només calia observar-ho en un concert de la gira de “Humbug”. El tram final de ‘Secret Door’ era un dels moments més corejats pel públic, cantant “fools on parade” a ple pulmó.
23 Still Take You Home (Whatever People Say I Am That’s What I’m Not, 2006)
Ens trobem aquí amb un dels altres temes més “canyers” del primer disc dels Monkeys, tot i que aquest va molt més al gra que el que ja hem mencionat abans. ‘Still Take Home’ són tres minuts de pur ritme i emoció, en què Turner parla sobre una noia que li agrada però que no li fa massa cas, i amb la que es troba en un joc de “tira i arronsa”.
En aquesta cançó veiem un to molt xulesc del Turner dels primers anys (encara lluny de la sex machine en la que es convertiria amb “AM”) que a cop de guitarra perfila una cançó frenètica, ràpida i maleducada que accelera de 0 a 100 en menys de 2 segons. És, sens dubte, una aposta segura pels moments en què necesita a algú que et faci pujar els ànims i l’energia.
22 Riot Van (Whatever People Say I Am That’s What I’m Not, 2006)
A qui no li agarada una història adolescent senzilla? De tant en tant, una cançó que ens parli d’un tema no molt complicat, que vagi directe al gra i no divagui amb masses “floritures” és la recepta perfecta. Aquest és el cas de ‘Riot Van’, una cançó tranquil·la i molt senzilla en la que Turner explica una típica anècdota que barreja alcohol i policia durant l’adolescència.
No és la cançó musicalment més complexa dels Monkeys, ni és la lletra més espectacular d’Alex Turner, però és d’aquells temes que saps que fan alguna cosa bé, alguna cosa que no es pot explicar amb paraules però que hi és molt present.
21 One For The Road (AM, 2013)
La primera cançó del disc de 2013 que entra a la llista és ‘One For The Road’, un dels primers temes que van llençar per a promocionar el disc. La cançó és un gir gairebé de 180º respecte a la sonoritat anterior de la banda. Aquest tema, com molts altres del disc, beu molt del hip hop i dels ritmes més actualitzats del panorama musical.
Amb riffs de guitarra icònica i un apartat vocal excel·lent per part de Turner, ‘One For The Road’ demostra la cara més prepotent i salvatge que la banda va desenvolupar al llarg d’aquesta etapa. Ens trobem davant una cançó que vol transmetre la sensació de sentir-se “el puto amo”, tant pel que fa a la lletra com a la música. És un tema que també engloba bastant fidelment com va ser la sonoritat dels de Sheffield al llarg de l’etapa d'”AM”.
Menció especial al videoclip, amb tots els integrants de la banda vestits de gala i conduint tractors. Genial.
