Acaba l’any 2013 i amb ell, el primer any de vida d’aquest portal musical en català, Per No Dir Res. I no volem deixar escapar l’oportunitat de destacar els 25 temes, que per nosaltres han marcat el nostre primer any d’existència a la xarxa.
Les 25 cançons de 2013
25 “Royals” de Lorde
La joveníssima Lorde ens sorprenia a mitjans d’any amb aquest tema que ha encantat a públic i a experts. La nova Lana del Rey, la princesa hipster del 2013, ha portat el seu tema de veu trista i potents sintetitzadors al num. 1 de iTunes.
- Publicitat -
24 “Blue Collar Jane” de The Strypes
Una de les sorpreses de l’any han sigut aquests xavals irlandesos i el seu blues rock ràpid que recorda als Rolling Stones o a Chuck Berry. Nombroses cares conegudes del rock, com Elton John, Noel Gallagher, Roger Daltrey o Dave Grohl han fet pública la seva admiració cap al grup, que ja han sigut teloners dels Arctic Monkeys a la seva gira mundial.
23 “Wake me up” d’Avicii
Aquest és un dels temes preferits de la redacció del Per No Dir Res, i sens dubte una de les cançons més populars de l’any. Barreja de house, country i l’estil de moda folktrònic,el productor suec s’ajuntava amb el cantant de R&B Aloe Blacc i Mike Einziger, guitarrista d’Incubus, per portar-nos un dels himnes del 2013.
22 “Biblical” de Biffy Clyro
La banda de rock alternatiu i progressiu escocesa, de gran èxit en els seus directes de finals d’any al nostre país, treia al gener el seu sisè àlbum, Opposites, que els ha portat a la fama mundial i a convertir-se en una de les bandes de moda. Uns cracks.
21 “Mirrors” de Justin Timberlake
Un dels grans temes que ens ha deixat el mainstream aquest any és aquest tema del bo d’en Timberlake, un autèntic èxit en les llistes internacionals de descàrregues. A més, el seu retorn musical li ha suposat, aconseguir el rècord de vendes en el que va d’any als Estats Units.
20 “Bicicletes” de Blaumut
Una de les millors cançons en català de l’any, tot i que l’àlbum El turista és del 2012, ha sigut aquest any que hem pogut gaudir de Blaumut, grup que aconsegueix esborrar el record de Manel en més d’una ocasió. Bon rotllo, folk, tocs de música clàssica i molta simpatia són les cartes de la banda.
19 “Pompeii” de Bastille
Corria el mes de febrer i, en les primeres edicions del nostre programa, sorpreníem punxant un tema que semblava que portés un cor de gladiadors. Bastille i el seu Pompeii van resultar ser un dels èxits de l’any, cosa que ens omple d’orgull. Perfecte per motivar-se.
18 “Fàcil” d’Oques Grasses
Oques Grasses van venir al programa a presentar-nos el seu disc d’estudi i, després d’aquella surrealista entrevista, s’han marcat una gira per tot Catalunya plena d’èxit. Quan hi ha talent, treball i experiència, el resultat sempre és bo, i aquest tema és l’hòstia. Els estimem.
17 “Love Illumination” de Franz Ferdinand
Escoltes aquest tema de Franz Ferdinand i tens la sensació que els últims 8 anys no han passat. Que els Strokes encara són ells, que estem a punt de descobrir Arctic Monkeys i que The Libertines són la gran esperança del rock. Música que recorda a un temps anterior, sempre millor, però igualment amb la frescor de la novetat i amb tocs innovadors. Molt grans Franz Ferdinand amb un dels “pepins” de l’any.
16 “Safe and Sound” de Capital Cities
Un dels temes indies més interessants de l’any, que ha traspassat la barrera del mainstream, gràcies al seu bon rotllo i al seu pop electrònic fàcil de digerir. Et puja la moral.
15 “Counting Stars” de OneRepublic
Qui esperés dels OneRepublic un altre Apologize estava molt mal encaminat. La banda de Colorado demostra amb aquest tercer disc que no és un grup d’un sol èxit, i que és capaç de canviar d’estil sense perdre l’essència, sobretot en aquests falsets incorporats al pop rock que tant ens agraden.
14 “Teresa Rampell” de Manel
No hi ha divisió a la societat catalana per la pregunta sobre la Independència. La divisió ve per si t’agrada el nou disc de Manel o no. Manel arrisca, cosa bona, però en l’aventura indie on s’endinsen, deixant a casa l’ukelele, perden màgia a mesura que avancen. Igualment continuen sent incomparables a cap nivell a qualsevol altre grup català actual. És la banda d’aquesta generació, i els acords de Teresa Rampell recordarà a tothom el 2013 a mesura que passin els anys.
13 “Do I wanna Know?” d’Arctic Monkeys
Si el disc de l’any és sens dubte AM dels Arctic Monkeys, el seu single, Do I Wanna Know, és una de les seves perles. S’acaben els adjectius pels nois de Sheffield, que després dels ensurts de Humbug i Suck it and See, han donat un cop a la taula amb AM i, poc abans, ens presentaven el seu single, una autèntica genialitat. Estem aquí, som Arctic Monkeys, i som la millor banda del món.
12 “On top of the world” d’Imagine Dragons
Aquest ha sigut l’any d’Imagine Dragons, que ha passat a ser un grup d’escena indie a entrar de ple a la llista d’èxits i ventes, gira mundial inclosa. Podríem haver posat qualsevol dels seus singles en aquesta llista, però és On top of the world que ens desperta aquest reguitzell de sensacions i emocions que tant ens motiva.
11 “Supersoaker” de Kings Of Leon
Kings of Leon, sense fer massa soroll, es posicionen amb el seu nou disc com una de les bandes indies més importants de l’escena global, sense entrar encara a una comercialitat massa explícita, presentant bons temes com aquest i mantenint les seves bases: indie-rock amb base surenya que ha evolucionat fins a recordar als millors U2.
10 “What doesn’t kill you” de Jake Bugg
També ha sigut aquest l’any de Jake Bugg, ja que ha gaudit de l’èxit del seu disc de debut del 2012 i ha tret al mercat el seu segon àlbum, que li ha portat un èxit similar. Les comparacions amb Arctic Monkeys o amb els Oasis més rockers no li vénen gran a aquest xaval, que ens ha sorprès a tots i ens ha explicat que encara es pot fer rock’n’roll sense manies ni “artistades”.
9 “Let Her Go” de Passenger
El tema comercial de l’any, sense cap dubte. Quan les coses es fan bé i tens talent per compondre una cosa així, tant és en quins circuits et moguis. 2013 serà recordat per la gran majoria de gent per Let her go, i es mereix està al top 10 d’aquesta llista. Ho ha petat arreu del món i amb molt bones raons.
8 “Chocolate” de The 1975
El descobriment de l’any és The 1975, un grup de rock experimental i alternatiu però que entra per l’orella sense problemes i et fa recuperar l’esperança en les noves bandes. Serà un dels grups del futur, molt a tenir en compte.
7 “White Lies” de Max Frost
En tres setmanes, un noi de 21 anys d’Austin, Texas, signa amb Atlantic, ens presenta el seu àlbum de debut, i ens deixa a tots amb cara d’imbècils. Si ell és la sang fresca, tots serem vampirs a partir d’ara, esperant què té per ensenyar-nos.
6 “Tokyo” d’Els Catarres
En un molt bon any per la música catalana, que comença a tenir l’escena musical d’un país normal, els Catarres han omplert els carrers i les festes del nostre país amb el seu disc que ens fa oblidar Jennifers i ens porta el millor bon rotllo fet a casa nostra. Ens han demostrat que no són un grup més. Han vingut per quedar-se.
5 “Reflektor” d’Arcade Fire
Les llistes modernetes de les millors cançons i àlbums de l’any estan plenes d’Arcade Fire, que serà el gran cap de cartell del pròxim Primavera Sound. Amb molts dels seus companys de viatge passats a l’escena comercial, Arcade Fire sembla que es manté com la gran banda hipster. Experimentació i bon rock s’ajunten en aquest disc carregat d’electrònic que et deixa boig de principi a fi.
4 ” You & I” de Crystal Fighters
Passen desapercebuts els CF a nivell de vendes i llistes, però vas a un directe seu i t’entren ganes de quedar-t’hi a viure. Si amb el seu disc de debut ja ens van sorprendre, la banda de folk-indie-electrònica-dubstep amb arrels basques ens van portar al 2013 el seu Cave Rave, ple d’autèntics temazos. Aquest és un d’ells, però podríem haver col·locat aquí la meitat del disc. Que ningú se’ls perdi, per l’amor de Déu.
3 “Get Lucky” de Daft Punk
Estem a l’any 2030, tots casats i amb fills, i per la ràdio algun nostàlgic punxa aquest tema de Daft Punk, i tots recordarem què estàvem fent a l’estiu del 2013. És el tema de l’any, modernismes a part, però és que l’ambient hipster i la crítica també l’han deixat pels núvols. Potser ens ha acabat cansant una mica, però no pot perdre el lloc que li correspon a la llista del millor de l’any.
2 “Indie Cindy” de Pixies
Això és crema. No hi ha paraules per descriure el retorn dels llegendaris Pixies després de 20 anys. No hi ha banda de l’escena alternativa que no s’hagi vist influenciada per ells, i ara tornen amb un single que dóna la sensació que el temps no ha passat i que ens trobem encara als gloriosos 90s. Pell de gallina amb ells.
1 “Arabella” d’Arctic Monkeys
Arctic Monkeys es mereix aquesta posició per diversos motius. Primer, per la trajectòria: ens han tornat l’esperança en ells. Segon, per AM, que és el disc de l’any, amb qualitat desbordant de principi a fi. Tercer, pel directe que ens presenten a la seva gira, simplement espectacular. I sobretot, per què són els únics que aconsegueixen amb música actual que ens tornem bojos tocant la guitarra aèria. No són comparables a res més ara mateix. Ells marquen el camí. I que no parin. Arabella és la millor cançó del disc, et deixa el seu riff marcat al cervell com si te’l clavessin amb ferro roent. Brutal.
