“Ja no m’hi encanto” expressa el fet de créixer, madurar i aprendre. Aprendre de les vivències, de les persones, dels sentiments: aprendre a viure. Convida a no encantar-se amb allò que ja no ens omple, amb allò que ja no ens fa falta i que potser no cal seguir arrossegant.
Representa el final d’una etapa i l’inici d’una de nova, però sense la voluntat d’esborrar o oblidar la primera, sinó amb el record del que hem viscut i amb la il·lusió de continuar vivint. “Ja no m’hi encanto” és aplicable a l’amor, al moment vital de cadascú, a les rutines, a les ambicions, a la feina, a les pors, a les angoixes i, de fet, a tot allò que suposi deixar enrere el que ens fa mal i que no ens fa feliços.
“Ja no m’hi encanto” transmet maduresa. Una maduresa associada amb la tardor, amb els seus colors i les seves olors. Les cançons de l’àlbum, la majoria de les quals escrites a la tardor, expliquen històries i anècdotes quotidianes relacionades amb moments molt concrets: dies de la setmana, instants determinats al llarg del dia, mesos de l’any, estacions…
Ara bé, darrere la quotidianitat de les lletres hi ha missatges que conviden a reflexionar sobre l’amor, la vida i la felicitat, altres sobre el sentiment de culpa i l’esperança i versos que condemnen injustícies i realitats del moment que vivim.
Els músics que participen en l’àlbum són Jaume Mollfulleda (bateria), Gerard López (guitarra), Laia Vera (baix), Roger Garcia (saxo tenor), Clara Reverter (trombó) i Toni Miralles (guitarra i veu). També hi col·laboren Alba Bericat (veu) i Martí Ventura (percussió).
