Delên ha tornat a publicar música catorze anys després de la seva aturada. El grup menorquí, format per Quim Torres i Len Mesquida, ha presentat dues noves cançons, ‘Enemic Invisible’ i ‘Ses coses bones’, concebudes com un díptic circular titulat “Bellver”. Lluny de plantejar una reaparició per recuperar l’activitat, el retorn respon a la voluntat de tancar una història que, en el seu moment, va quedar interrompuda sense un comiat.
El projecte arriba quan es compleixen vint anys del naixement de la banda i catorze de la seva aturada. Els mateixos músics expliquen que el final de Delên no va ser una decisió escollida, sinó el resultat d’un col·lapse personal i creatiu que no els va permetre tancar aquella etapa. Ara, amb la perspectiva que dona el temps, aquestes dues composicions serveixen per completar el recorregut iniciat amb la maqueta del 2006 i continuat amb els discos “Sa roba estesa” (2009) i “Bonanova” (2012).
El díptic està pensat per escoltar-se en bucle i presenta dues cares complementàries. ‘Enemic Invisible’, la cara A, recupera inicialment la foscor i la melangia que havien definit l’univers musical del grup, però des d’una perspectiva diferent, marcada per l’acceptació i la possibilitat de trobar una mica de llum enmig d’aquella foscor.
A ‘Ses coses bones’, la cara B, aquesta claror acaba sortint a l’exterior. La cançó obre una nova etapa sonora, més lluminosa, que condueix cap a Bellver, un espai simbòlic sense parets. Si les cançons de Delên havien estat sovint construïdes al voltant de preguntes, aquestes dues noves peces proposen una doble resposta.
Un retorn que no vol recuperar el passat
Les dues composicions parteixen de la nostàlgia, però també busquen alliberar-se’n. Delên recupera part de l’univers emocional que havia caracteritzat les seves primeres cançons, però el transforma des de la distància i l’experiència acumulada durant tots aquests anys. Els mateixos músics defineixen aquesta nova mirada com una nostàlgia «entusiasta» i un enyor «vitalista».
Així, ‘Enemic Invisible’ i ‘Ses coses bones’ no es plantegen com un homenatge a la pròpia trajectòria ni com una manera de reivindicar el passat, sinó com un epíleg necessari. Una oportunitat perquè Quim Torres i Len Mesquida puguin completar una història que, segons expliquen, mereixia ser tancada. En aquest sentit, recuperen un vers de l’amic Leonmanso: «un viatge és un deixar, per després tornar a trobar».
Vint anys després de començar el projecte i catorze després de posar-lo en pausa, Delên torna a trobar-se amb la seva música per acomiadar-se definitivament. No per allargar la història, sinó per donar-li el final que no va poder tenir en el seu moment.
