Biel Martí torna a la música amb «Si la vida fos això», el seu sisè àlbum, després d’un període marcat per un accident a la mà que fins i tot va posar en dubte que pogués tornar a tocar la guitarra. El cantautor barceloní converteix aquest retorn en un viatge cap als orígens, amb un disc íntim i despullat en què la veu, les cordes de la guitarra i les paraules assumeixen tot el protagonisme.
El nou treball arriba després d’una trajectòria que semblava conduir Martí cap a sonoritats cada vegada més rockeres. Ara, però, l’artista ha optat per tornar a l’essència de la cançó i reivindicar una manera de treballar més tradicional. La premissa era senzilla: entrar a l’estudi amb una guitarra i un grapat de lletres i sortir-ne amb un disc.
A «Si la vida fos això», Biel Martí reivindica precisament aquesta senzillesa en un moment en què la tecnologia i la sobreproducció tenen cada vegada més pes en la música. El resultat aposta pel so de la fusta i les cordes, les imperfeccions de la veu i fins i tot les respiracions entre versos, elements que passen a formar part del relat de les cançons.
El disc està format per nou peces que es mouen entre el folk americà i la cançó catalana. L’amor apareix en temes com ‘Valquíries’, ‘Ja puc dormir’ i ‘Si la vida fos això’, mentre que ‘Ningú no ens va avisar’ posa el focus en aquelles amistats que no aconsegueixen sobreviure al pas dels anys.
La mirada social també hi té un espai. A ‘L’escorpí’, Martí abandona l’àmbit més íntim per abordar el creixement de l’extrema dreta entre els joves. És una de les cançons que amplia el radi d’un àlbum que, tot i partir d’experiències personals, també mira cap a l’entorn.
«Si la vida fos això» continua la línia de maduresa que ja apuntava «La verema», el disc que Biel Martí va publicar el 2025. L’ombra de l’addicció encara apareix en cançons com ‘Orfes’ i ‘Tabac, sucre i cafè’, aquesta última amb sonoritats properes al bluegrass, però el nou treball ho fa des d’una perspectiva més càlida i reposada.
La gravetat d’algunes de les històries conviu així amb una voluntat de trobar espais de calma. Les cançons parlen de dolor, pèrdues, relacions i conflictes, però també de personatges que intenten trobar una manera de viure en pau amb allò que els ha tocat.
Entre les nou peces destaca especialment ‘Dins la batalla’, un duet amb María Cielos que aposta directament pel romanticisme. La cançó es construeix com una balada a dues veus i parla de l’amor sense filtres ni distància.
Per donar forma al disc, Biel Martí ha tornat a treballar amb David García, amic i col·laborador habitual, que s’ha encarregat de la producció, la mescla i la masterització a Z Estudios de Barcelona.
Amb «Si la vida fos això», Biel Martí no només presenta un nou disc, sinó també una manera de tornar a començar. Després de posar en dubte si podria tornar a tocar, la guitarra recupera el seu lloc al centre del projecte i es converteix novament en l’eina amb què explicar allò que vol explicar.
