Les Al·lèrgiques al Pol·len han publicat “NO T’HO DESITJO MAI”, un disc amb què la banda barcelonina redefineix la seva sonoritat sense perdre el caràcter irreverent que ha marcat la seva trajectòria. El grup aposta per una proposta més contundent i fosca, amb les guitarres al centre i una producció que incorpora nous matisos sense deixar de banda l’energia del directe.
El desamor és un dels fils conductors del treball. Les cançons recorren les situacions que queden després d’una ruptura, des dels records que es resisteixen a desaparèixer fins a la necessitat de fingir que tot va bé. Les Al·lèrgiques al Pol·len ho expliquen amb la barreja d’humor i vulnerabilitat que les caracteritza, però també deixen més espai per a la ràbia i les emocions incòmodes.
El disc, però, va més enllà de les experiències sentimentals. A ‘Apocalypsis Now’, el grup posa el focus en les conseqüències del turisme a Barcelona, mentre que ‘PPP’ dirigeix la seva mirada irònica cap als programadors, productors i periodistes de la indústria musical catalana. Dues peces que amplien el discurs del treball i mantenen la voluntat crítica de la banda.
Musicalment, el grup s’acosta a l’indie-rock i al shoegaze, amb referències que van de Wet Leg i Viagra Boys a The Strokes, Shego, Él Mató a un Policía Motorizado i Power Burkas. La producció juga amb sintetitzadors, capes vocals i cors, i dona un nou protagonisme a les veus, amb moments en què dues o tres veus comparteixen el primer pla.
La responsable de donar forma a aquesta nova etapa és Joana Subirats, integrant de la banda i productora del disc. La mescla ha anat a càrrec de Santi García, mentre que Víctor García, de l’estudi Ultramarinos, s’ha encarregat de la masterització.
L’aposta també es trasllada a la part visual. El projecte inclou visuals i videoclips per a les cançons, amb una direcció creativa de Maria Riba, també membre del grup. La proposta manté l’esperit autogestionat que ha acompanyat les Al·lèrgiques al Pol·len, però amplia l’abast visual d’un treball que representa un pas endavant en la seva discografia.
Amb “NO T’HO DESITJO MAI”, la banda obre una nova etapa en què conviuen l’evolució sonora i els elements que n’han definit la identitat. El resultat és un disc que combina guitarres més aspres, noves textures i una mirada sense filtres sobre les relacions personals i l’entorn que les envolta.
