Roko Banana ja havia deixat entreveure el camí del seu nou treball amb ‘Les Pedres’ i ‘Sona a Perdre’. Aquell primer avançament en forma de single doble funcionava com una declaració d’intencions que convidava a escoltar amb atenció el que el grup tenia a dir i a reconnectar amb la capacitat d’empatitzar amb el dia a dia que sempre ha caracteritzat la banda de Banyoles.
Ara, amb “Gran Muralla” (Aloud Music, 2026), el grup presenta un disc que va molt més enllà d’una simple carta de presentació. El títol parteix d’una imatge que tots tenim present des de petits: una gran construcció que pot ser refugi però també frontera. Aquesta idea es converteix en el fil conductor d’un àlbum que reflexiona sobre les contradiccions que apareixen a mesura que avancem en la vida.
El disc explora aquesta sensació de dicotomia constant que acompanya el pas del temps: allò que ens agrada i allò que rebutgem, el que desitgem però no sempre podem aconseguir. Les cançons també parlen d’aquest impuls de fugir que sovint sembla inevitable, en contrast amb la necessitat de mantenir-se ferm i continuar endavant.
En aquest univers simbòlic, els murs, les pedres o la casa es transformen en metàfores de la seguretat que busquem, però també de les barreres que, en determinats moments, voldríem enderrocar. Musicalment, Roko Banana construeix aquest relat amb una sonoritat que es mou entre el midwest emo i el math rock, on la dolçor d’algunes melodies conviu amb la contundència de lletres que apunten directament al present.
Les cançons transmeten vulnerabilitat i ràbia a parts iguals, amb una necessitat clara de dir les coses pel seu nom. Un discurs directe que posa sobre la taula tensions i conflictes quotidians, però que també recorda que hi ha un element capaç de sostenir-ho tot quan la resta trontolla: l’amistat.
