Després de consolidar-se amb el seu primer EP, “1840 km”, POL enceta una nova etapa artística amb ‘x si un dia tornes’, el primer avançament del que serà el seu àlbum debut, “els records no marxen mai”. El senzill explora un dels moments emocionals més complexos després d’una ruptura: quedar atrapat entre l’acceptació del final i la persistència d’una última esperança.
La cançó gira al voltant del concepte de l’espera, entesa no com un gest romàntic sinó com un estat mental contradictori i desgastant. POL posa veu a la dificultat de deixar anar, a les portes que no s’arriben a tancar i a les relacions que continuen presents a través dels records digitals i els vincles intermitents, una experiència generacional marcada per la incertesa emocional.
Musicalment, ‘x si un dia tornes’ construeix el seu relat a partir del contrast i l’evolució sonora. El tema arrenca amb una producció continguda i íntima, gairebé fràgil, que dona protagonisme absolut a la veu i al pes de la lletra, com si fos un monòleg intern. Amb l’arribada de la primera tornada, la peça creix cap a un registre més expansiu i maximalista, amb capes vocals i harmonies que amplifiquen la tensió emocional. A partir d’aquest punt, la cançó manté una intensitat constant que reforça la idea central del tema: res torna exactament al lloc d’origen, però tampoc arriba un alliberament definitiu.
La interpretació vocal acompanya aquesta progressió, passant d’una contenció inicial a una entrega més directa i exposada, mantenint sempre una sensació de proximitat amb l’oient. La producció es converteix així en una eina narrativa que amplia el discurs emocional de la cançó.
Aquest nou senzill representa una evolució natural respecte a “1840 km”, on el relat se centrava en el desplaçament, la ciutat i el creixement personal. Ara, POL dirigeix la mirada cap endins amb un discurs més nu, pausat i vulnerable. ‘x si un dia tornes’ ja està disponible a totes les plataformes digitals i serveix com a carta de presentació de “els records no marxen mai”, un disc que aprofundirà en la ruptura, la memòria i la pèrdua de control emocional, consolidant l’artista com una de les veus més sensibles del pop català actual.
