El projecte fown fa el seu primer pas discogràfic amb la publicació de l’EP “Ghost”, una carta de presentació honesta i profundament personal que posa música a anys de malestar emocional, dubtes i processos interns. Darrere del nom fown hi ha Carles Pujolar (1998), que va començar a escriure com a via d’escapament en un moment d’ansietat i inestabilitat personal. Aquelles anotacions de diari van anar mutant en rimes, després en cançons, i finalment en un projecte musical amb identitat pròpia.
La gènesi de fown està estretament lligada a l’entorn creatiu de MIMW, el paraigües sota el qual diversos amics i músics van començar a publicar les seves primeres peces. En aquest context apareixen les primeres experimentacions, amb un llenguatge marcat per l’electrònica però ja amb una clara voluntat narrativa. L’interès de Pujolar pel cinema i el guió ha acabat influint decisivament en la seva manera d’entendre la música, amb cançons que busquen estructura, relat i atmosfera.
Tot i haver provat d’escriure en català i castellà, fown acaba trobant la seva veu en l’anglès, la llengua amb la qual se sent més còmode i que connecta amb els seus referents. Amb el pas del temps, el projecte evoluciona cap a un so cada vegada més guitarrer i orgànic, sense abandonar del tot els paisatges electrònics ni la cura per les harmonies vocals.
“Ghost” funciona com un punt d’inflexió. Tot i ser el primer EP oficial del projecte, recull cançons compostes al llarg de diversos anys i actua com un “borrón i compte nou” que permet a fown encarar una nova etapa amb més constància creativa i projecció en directe. Les lletres giren al voltant del malestar, l’ansietat, el desamor i, cada cop més, la necessitat de trobar el propi lloc al món. En aquest sentit, moltes de les cançons més recents s’adrecen al mateix autor, en un exercici d’autoanàlisi sense filtres.
El procés creatiu de fown parteix de la composició de Carles Pujolar, que després treballa colze a colze amb Raul Murillo en la gravació, la producció i la recerca sonora. Tot i tenir rols definits, el projecte es construeix de manera compartida, amb aportacions mútues que acaben definint elements clau com els solos o els ponts instrumentals. Murillo ha produït i mesclat tots els temes de l’EP, excepte ‘Ghost’, peça que es va produir conjuntament amb Àxel Garcia, encarregat també del mastering.
Amb tres concerts ja realitzats i “Ghost” disponible, fown obre ara una nova etapa amb la mirada posada en el directe i en la consolidació d’un univers musical que converteix la fragilitat, la por i el dubte en un llenguatge sonor honest i compartit.
