Casanxva publica ‘el diluvi’, un tema profundament íntim que neix de l’absència i del record. La cançó està dedicada a la seva mare, que va morir quan l’artista tenia només 9 anys, i s’erigeix com un espai de refugi on la música esdevé eina de supervivència emocional.
Construïda a partir de versos fràgils i honestos, ‘El diluvi’ es canta des d’un nus a la gola, assumint la vulnerabilitat com a llenguatge central. La peça recorre la memòria, les ferides que el temps va cicatritzant i la necessitat de continuar endavant, dibuixant un relat de dol que no busca tancar-se, sinó transformar-se.
Més que una dedicatòria, la cançó funciona com un pont entre passat i present. Per a Casanxva, crear és també una manera de mantenir viva la presència de qui ja no hi és, convertint el dolor en bellesa i obrint un espai de connexió emocional que apel·la a l’experiència universal de la pèrdua.
