CALERO fa el primer pas discogràfic amb ‘Eixugaparabrises’, el single que obre el camí del seu primer disc. La cançó retrata una relació viscuda entre l’obsessió tendra i el caos emocional, amb imatges tan concretes com un fotomatón, un eclipsi o el moviment constant d’un eixugaparabrises que no acaba mai de trobar repòs.
La lletra juga amb la contradicció entre allò que sembla fàcil i allò que costa més d’admetre. No demanar el món però sí alguna cosa que ho canviï tot. No voler estar sol, encara que desperti com un suplici. CALERO posa veu a aquest equilibri fràgil amb un to honest i sense artificis, repetint una pregunta clau que travessa tota la cançó: si realment tots dos volen el mateix.
‘Eixugaparabrises’ també deixa espai per a la ironia i la incomoditat, amb versos que barregen humor i tensió, i una tornada que insisteix en una idea final tan simple com reveladora: tot pot anar malament, però també pot anar tot bé. Una declaració d’intencions clara per a un debut que apunta cap a l’emoció directa i el relat generacional.
