Darrere l’onomatopeia que dóna nom al projecte, Jejeje despleguen una eloqüència conceptual que transforma el minimalisme en una força expressiva. El trio berlinès teixeix cada cançó amb una visió juganera i única, fidel a l’esperit experimental que els ha definit des de la seva formació el 2020. Després d’una cinta split amb Nunofyrbeeswax l’any 2021 i una intensa activitat en directe, el grup presenta finalment el seu primer àlbum, titul·lat “Ambivalencia artificial”.
L’obra ha estat enregistrada i mesclada per José A. López a La caterva i hi participen Zutoia Ríos (Muerte y destrucción, El relevo alemán), Jordi Tost (Parmesano, Nunofyrbeeswax) i Itacate (Roto). Tots tres articulen un llenguatge sonor propi que redefineix els límits del post-punk a través de mètriques math-max subtils i afilades. Sobre aquestes estructures s’hi despleguen melodies fugaces que refl ecteixen una sensibilitat anti-ornamental i una capacitat discursiva que esdevé poètica.
“Ambivalencia artificial” s’erigeix com una recalibració personal i col·lectiva davant la uniformitat social contemporània. El disc planteja una resposta crítica davant la pèrdua d’ambigüitat i diversitat en temps d’intel·ligència artificial, davant la reproducció constant de visionaris mainstream, l’acceleració social i la reducció de les identitats a etiquetes i estètiques polides. La proposta de Jejeje no busca acomodar, sinó apostar per la fricció, la irritació i l’ambivalència com a vies per a la imaginació i l’alternativa.
El recorregut de l’àlbum estén aquest posicionament conceptual a cada pista. ‘Evitacionismo’ obre el treball abordant la por a la confrontació, la complaença i l’autoodi. ‘Ser’ s’endinsa en la confusió i la fugida de la certesa. ‘Hablar con la pared’ reflexiona sobre la manipulació i el qüestionament de la realitat, un relat que desemboca a ‘Solas en casa’, peça clau sobre identitat, reunificació i recalibració emocional. ‘Patético’ contraposa ordre i caos abans d’obrir un paisatge entre Lanzarote i Fuerteventura, on la societat atrapada en les pantalles conviu amb els ‘Peces voladores’.
La cara B comença amb ‘Miedo’, centrada en desaprendre i redefinir la llibertat personal. ‘Copa triangular’ explora l’arrelament de les persones migrants, mentre ‘Televisor’ recorda que el mitjà és el missatge. ‘Rayos X’ es mou sobre els llindars d’incertesa que precedeixen el control. El desenllaç arriba amb ‘Socorrista’, una crida a la cura, la dependència i la solidaritat que es manté latent des de la primera nota del disc.
