Després d’un temps de silenci i reflexió, Clima torna amb força amb el seu segon disc, “Això que ens passa”, un àlbum que captura l’essència del grup empordanès en el seu moment més madur i inspirat. El treball arriba després del debut T’he trobat a faltar (2021) i d’un any ple de concerts per tot el territori, que va culminar amb una pausa necessària per reconnectar i iniciar una nova etapa creativa.
“Això que ens passa és molt més que un disc: és una declaració d’intencions, una mirada sincera al que som i al que hem viscut”, expliquen els membres del grup. Composat enmig d’un procés de transformació interna, el nou treball consolida una veu pròpia, manté l’arrel pop-rock que caracteritza Clima i situa les lletres com a nucli emocional de l’àlbum. La producció, a càrrec de Joan Borràs, coproductor i teclista d’Oques Grasses, en capta amb sensibilitat l’esperit més humà i orgànic.
L’àlbum s’obre amb “La metxa”, un crit a l’acció i a la valentia de llençar-se sense por. La segueix “Vivint-la amb tu”, una declaració d’amor tranquil i madur amb aires pop-folk. A “No tot és per sempre”, la banda s’endinsa en la fragilitat de la pèrdua i la necessitat d’aprendre a conviure amb ella.
La recerca d’identitat col·lectiva pren forma amb “Així com som”, mentre que “Ho faig amb tu” parla de la superació compartida i “Flor de pell” retrata el vertigen i la bellesa del naixement d’una criatura. Amb “Un oasi al desert”, Clima explora la calma enmig del caos, i amb “Cortines blanques”, posa en valor els petits gestos que mantenen viva la connexió.
Un dels moments més emotius arriba amb “Irrepetibles”, una cançó que esdevé l’himne del disc: un recordatori que cada instant viscut és únic i mereix ser celebrat. El tancament arriba amb “El meu destí”, una col·laboració amb Sergi Carbonell que equilibra nostàlgia i esperança per concloure amb una idea clara: allò que ha de passar, que passi.
Amb Això que ens passa, Clima signa un àlbum honest i lluminós, que parla d’amor i pèrdua, de coratge i de redescobriment. Un viatge emocional que confirma la maduresa artística del grup i la seva capacitat per connectar amb allò que, al cap i a la fi, ens passa a tots.
