
Arnau Obiols presenta ‘A viure’, una col·laboració amb Alba Careta. Una cançó vitalista, que ens serveix com a avançament del disc ‘Ocelltambor’, que es publicarà el 24 d’octubre. Aquest nou senzill és un cant a la vitalitat molt necessari. Ens recorda que, per moltes incerteses globals que trobem, la vida sempre ens dona motius per reconèixer les noves oportunitats i per viure-les plenament. A més, jutament amb la trompetista i cantant Alba Careta, acompanyats per diferents veus properes a tots dos cantants, aportant una dimensió col·lectiva, emotiva i autèntica.
Obiols, nascut a la Seu d’Urgell l’any 1985, té una llarga trajectòria dins de la indústria. Va descobrir la seva passió per la percussió des de petit i, amb el temps, ha esdevingut el centre de la seva expressió artista. A més, la seva obra combina veu, bateria, tradició i jazz. Mesclant composició i avantguarda, ha creat el seu propi univers sonor únic i poètic.
Ha col·laborat amb figures com Joana Gomila, Kepa Junkera o El Pont d’Arcalís, i ha consolidat una trajectòria en solitari amb discos com Tost (2019) i Mont cau (2022), aquest últim reconegut amb el Premi Enderrock 2023. Paral·lelament, explora nous camins sota el pseudònim Butzurada, treballa amb creadors multidisciplinaris i impulsa projectes de natura i instal·lació sonora com So de cop, guardonat amb la Menció Especial del Jurat a la Fira de Titelles de Lleida.
La lletra d”A viure‘, el nou senzill d’Arnau obiols, va una reflexió sobre la nostra existència. Com de breu i singular aquesta pot ser. A més, la cançó comença amb una mena de recordatori sobre com la vida és només una. A partir d’aquí, la cançó planteja la vida com un bé irrepetible que cal aprofitar.
D’altra banda, les estrofes van entre la serenitat i la crida a gaudir: un desig de longevitat, plenitud i l’agraïment d’estar junts, aquí i ara. Adjectius com única, fràgil, bonica o difícil, resumeixen aquesta visió complexa, on la vida és un regal ple de llums i ombres. La cançó conclou amb l’exclamació A viure!, la qual dona nom a la cançó, tanca el senzill amb un crit vitalista, que dona peu a gaudir de l’única vida que tenim.