Amb La verema, el cinquè àlbum de Biel Martí, el cantautor signa el treball més contundent i madur de la seva trajectòria. Acompanyat per una banda completa, Martí s’endinsa en un so més proper al rock americà, recordant a Tom Petty o Jason Isbell, i s’allunya, amb naturalitat, del folk que havia marcat els seus inicis.
Aquest canvi de pell respon també a unes lletres més profundes i reflexives, on la soledat, l’addicció, la redempció, l’agraïment i, sobretot, la mort, esdevenen eixos centrals. Però La verema no és un disc pessimista: és una obra que afronta la cruesa de la vida amb lucidesa i esperança, buscant sentit al pas del temps i als seus contrastos.
En els seus tretze temes, Biel Martí alterna la força de les guitarres elèctriques i la riquesa dels violins de Clàudia García-Albea amb moments de delicadesa absoluta en balades com El quadern o Les sis lletres del teu nom.
La producció de confiança de David García i la complicitat de músics habituals com Andreu Moreno (bateria) conviuen amb col·laboracions que aporten noves textures: Andrea Puig Doria (Ginestà) a Ja és tard i Isabel Archs (Ölivias) al piano i sintetitzadors de Punyals.
