Amb només 23 anys, Martí Bosch ja és molt més que un músic emergent: és un pensador inquiet que busca en la música un canal per comunicar idees profundes i emocions universals. Després d’anys de reflexió i d’estudis interdisciplinaris (que l’han portat a endinsar-se en camps tan diversos com la biologia, les matemàtiques o la filosofia) ha trobat en l’art una manera de fer arribar les seves intuïcions i inquietuds a un públic més ampli.
Els inicis de Martí en el rap, amb influències directes de Kendrick Lamar, li van permetre treballar l’expressió de dilemes humans a través de la música. Ara, però, el seu camí creatiu ha fet un salt cap al rock dels anys cinquanta, amb referents com Elvis Presley o Johnny Cash, que connecten amb les seves arrels i amb la seva vida al camp. Aquest viatge estilístic no és només una qüestió musical, sinó també una recerca d’aquella essència humana capaç de donar sentit a l’individu d’avui.
El seu últim senzill, La Mentida, estrenat fa només dos dies, n’és una mostra clara. La cançó neix de l’impacte emocional que li va provocar veure actuar una cantant al Jazz Cava de Vic. Amb delicadesa i sensibilitat, Martí Bosch transforma aquesta experiència en un relat musical d’admiració i quasi enamorament. El tema no només es va compondre inspirat en aquell moment màgic, sinó que també es va enregistrar el videoclip al mateix espai, tancant així un cercle vital i artístic.
Amb La Mentida, Martí Bosch demostra que el seu projecte va molt més enllà de la música: és una exploració del que significa ser humà, una síntesi de ciència, filosofia i emoció que pren cos en cançons que respiren autenticitat i veritat.
