El cantant Yung Rajola estrena senzill. ‘L’últim dia a la terra’ és una cançó que combina crítica social amb un esperit vitalista davant un món al límit. Una reflexió pop sobre l’imminent col·lapse global que li permet aprofundir en la seva línia discursiva crítica, irònica i compromesa.
“L’últim dia a la Terra” presenta la prèvia a un món apocalíptic; un món a punt d’implosionar, a tocar de començar una guerra. El lleidatà disfressa de lleugeresa una denúncia sobre la decadència social i política que engloba Occident, preguntant-se què faríem si sabéssim que demà el món s’acaba. La resposta es dona a través d’imatges de bellesa quotidiana i connexió emocional; cantar amb pardals, ballar amb algú estimat o aturar-se a sentir.
Yung Rajola posa el focus en la saturació d’imatges catastròfiques als mitjans i a les xarxes, i assenyala el desinterès col·lectiu com un dels símptomes més preocupants de la nostra època. Segons l’artista: “Radere de tots els hashtags i enganxines que ens fiquem per salvar el planeta, en realitat hi ha milers de capes de cinisme, desídia i apatia. La cançó planteja un escenari possible: la fi del món. Quelcom que ens hauria de preocupar per la gravetat de la seva definició inherent. Però que, al final del dia, ens la suda”.
Després de treballar amb ell al disc “Peter Pan” i l’EP “DIVO DEL POP”, Yung Rajola torna a treballar amb Pep Saula (Sexenni) per la producció del seu pròxim disc. Per aquest senzill ha volgut sumar-hi una capa conceptual en el pla sonor i el resultat és una peça de pop contemporani amb una tornada enganxosa i positiva i amb vocació mainstream, però que amaga una crítica ferotge a la deriva sociopolítica global.
El videoclip, realitzat per Yung Rajola i l’artista visual Alex Alcalde, ha estat generat amb intel·ligència artificial per arrodonir el discurs de la cançó. El cantant hi apareix caminant amb indiferència per un escenari de guerra medieval, entre foc, cavallers, dracs i destrucció.
Amb ‘L’últim dia a la Terra’, Yung Rajola segueix construint una veu pròpia i apostant per un pop compromès, de lletres i produccions treballades i cuidades al detall, amb un peu a la realitat i l’altre a la imaginació.
