El grup berguedà Trinxats ha estrenat avui el seu primer treball discogràfic “L’últim que tanqui la porta”, un disc carregat de personalitat que combina reivindicació lingüística, emoció festiva i una bona dosi de surrealisme. Amb un ventall d’estils que transiten entre la cançó protesta, la rumba i el rock amb tocs experimentals, aquest debut musical es presenta com una proposta fresca i arrelada que no deixarà indiferent.
Abans del llançament oficial, Trinxats ja havia fet sentir la seva veu amb dos avançaments en format videoclip que van tenir una notable repercussió a les xarxes, especialment a Instagram i YouTube.
El primer tema avançat va ser “Les parets del vinyer”, una cançó nascuda d’una frase del Felip Dorandeu (Catalunya Nord) recollida en un capítol d’El Foraster: “Som content que les parets d’aquest vinyer encara ressonin en català”. Amb aquesta inspiració, la banda construeix una peça que és un cant a la defensa del català i un homenatge a totes aquelles persones que han lluitat per preservar-lo. El tema compta amb la col·laboració de Plataforma per la Llengua i Òmnium Cultural, reforçant-ne el caràcter compromès.
El segon avançament, “Llavis Negres”, ens transporta directament al cor de la Patum de Berga, la festa que forma part del batec emocional del grup. La cançó relata una història d’amor embriagada per l’eufòria del salt de Plens, amb una lírica que culmina en una picada d’ullet als Brams, els grans referents musicals de Trinxats.
Aquest primer disc no només ofereix aquests dos singles, sinó també un conjunt de cançons que mantenen un equilibri entre la rauxa festiva i la consciència social. Peces com “Funerària Ferran” i “All”, que aviat veuran la llum en format videoclip, prometen continuar desplegant l’univers sonor i estètic del grup.
Amb aquesta carta de presentació, Trinxats irromp a l’escena musical catalana amb força i autenticitat, disposats a fer-se sentir ben fort i, sobretot, en català.
