Després de l’estrena del single ‘Dipòsits de gas’, El lleig presenta el seu tercer treball d’estudi on parla des de la sinceritat i sense filtres. Explicant-ho per poder arribar a la gent i a un punt concret, en aquest cas, reivindicar que a certa edat encara es pot triomfar.

Aquest àlbum explica la història del pas del temps, d’aguantar a la nostàlgia i de combatre l’oblit. On també cal explicar els temes que ens envolten i de continuar fent-ho així. Fins que arribi un moment que, com diu el cantant: “no ens quedi veu.” El mateix Galdrán ens ho explica així:

“Ara fa deu anys les coses es posaren una mica costa amunt. Tot el que va passar em va apropar a la meva família i a la música; em va fer retrobar a mi i a la guitarra com a via d’expressió. D’aquelles vivències, cançons com aquesta que posaren en marxa l’aventura de El Lleig. I aquí seguim. Deu anys després.”

Un disc ple d’històries:

Temes com ‘Esforç de ser normal’. El tarragoní ens explica el procés d’acceptació del ser diferent, i de l’ideari de la societat del ser “normal”. Un tema que ens convida a reflexionar sobre les concepcions de la vida i de com la societat ha normalitzat tant aquesta “normalitat”.

Per altra banda, tenim ‘dipòsits de gas’. La història d’una parella que lluita per una malaltia incurable. El fet que sigui tan propera i tan sincera fa que qualsevol en escoltar la cançó se la pugui fer seva. Un tema de deixar marxar a qui més estimem, sobre la vulnerabilitat i de l’amor més sincer.