La cantautora catalana Au Rora torna a escena amb Espero no arribar tard, un nou senzill d’estètica íntima i contingut profund que explora l’amor, la distància emocional i la nostàlgia del que mai va arribar a ser. La cançó arriba acompanyada d’un videoclip rodat entre els barris barcelonins del Carmel i Vallcarca, amb la participació destacada de l’actor Marcos Franz.
El vídeo narra el desconcert i el desgast d’una protagonista que, afectada pel mal d’amor, recorre un paisatge urbà ple de pujades, escales i cruïlles sense sortida aparent. Aquest entorn es converteix en una metàfora del seu estat emocional: un laberint d’angoixa i records on cada pas sembla portar-la més lluny de la certesa.
En un dels moments clau del videoclip, l’Au Rora es creua amb un antic amor que duu un fanalet igual que el seu. Tot i la intensitat simbòlica de l’escena, ella decideix continuar sola, avançant cap a un horitzó incert que culmina en un Parc Güell solitari i cobert de foscor. Aquest viatge és més emocional que físic: no busca respostes, sinó aprendre a conviure amb el buit.
Visualment, el videoclip destaca per la seva estètica de realisme màgic. Amb influències d’Aki Kaurismäki, Wes Anderson i el dibuixant Hergé, la peça es construeix amb colors plans, simetries acurades i una atmosfera de conte trist, en què la bellesa conviu amb el dolor.
Amb Espero no arribar tard, Au Rora reafirma la seva capacitat per transformar l’experiència personal en art delicat, sincer i cinematogràfic.
