Violeta Tello Grau ens acaricia l’ànima amb el seu nou llançament, ‘Bressol’. Aquesta cançó neix d’un poema que escriu fa 11 anys, quan va morir la seva àvia materna. Una figura molt inspiradora que descriu com algú “excepcional i entusiasta”.
Com si es tractés d’un diàleg amb el més enllà, l’artista expressa des de l’intimitat, aquesta connexió espiritual entre ella i aquesta persona tan especial. En aquesta ocasió, canta en català, la seva llengua materna.
“Tenia moltes ganes de publicar una cançó en català, i aquesta en concret, per raons familiars i sentimentals, no podia estar en un altre idioma”.
Els poemes són l’origen de moltes de les creacions de l’artista. Aquest està dividit en tres parts. “La primera parla de la mort i de com aquesta em fa sentir la seva protecció i el seu amor. Un cop assumit que el seu cos ha marxat, m’adono que l’amor es queda intacte i que la connexió interior que tinc amb ella no es perdrà mai. En aquell moment vaig notar que la seva figura podia estructurar el meu futur i que jo tenia un referent a seguir a la vida. En la darrera part, hi ha una explosió de felicitat i de goig quan sento que jo també tinc aquest amor cap als altres, gràcies a haver estat en contacte amb ella i d’haver après de la seva vitalitat”, explica l’artista.
Violeta, juntament amb el seu productor Víctor Valiente, va voler treballar des de l’inici en una base a piano i veu buscant aquesta sensació plàcida i tendra que es desplega com una espiral suau que explota i creix a l’última part, accentuant aquest ventall d’emocions inevitables.
