La cantant sabadellenca Ven’nus està a punt de posar punt i final a l’etapa acústica que va començar a principis de gener amb la cançó “Com pot ser” i la seva primera gira acústica, “Post Soroll”, on ha presentat un format més despullat i proper, sense autotune i acompanyada únicament pels guitarristes Néstor Pérez i Vernat.
“Les vides” és el darrer llançament que farà dins d’aquesta etapa que culminarà a Sitges el 27 de març en el marc del cicle Cicló<35 després d’haver recorregut espais íntims de Catalunya com el Teatre Principal d’Igualada, al Harlem Jazz Club a Barcelona en el marc del festival Barnasants, el Teatre la Massa de Vilassar de Dalt, la Jazz Cava de Vic i la Cava Urpí de Sabadell.
“Les vides” és un viatge hipotètic cap a una vida que no existeix. Una aproximació a la realitat paral·lela de l’artista si hagués pres altres decisions. Parla del desig de desaparèixer per així veure aquesta realitat des d’un forat. I ho fa amb un llenguatge poètic delicat i bonic que hauria emocionat a poetesses com Maria Mercè Marçal.
Aquesta cançó ha estat enregistrada per Ven’nus tocant un orgue elèctric i posteriorment s’hi han sumat els productors i músics Xicu i Souto gravant capes amb un piano de paret amb algunes notes desafinades. Una dissonància que ha propiciat un caos premeditat que s’agermana amb el viatge a un futur inventat. El videoclip també juga en aquest sentit. És un viatge clarobscur amb referents visuals d’anime i de distòpia pròpia de Black Mirror, on hi té cabuda un espai on dur a terme un viatge en una dimensió hipotètica.
Amb tot això, “Les vides” no és només un final d’etapa. Suposa també un inici i és que és la primera part d’una historia que Ven’nus ha volgut desenvolupar en dues cançons. La segona part es publicarà a l’abril i, un cop més, serà un trencament alhora que una continuació.
