Després del seu primer disc “Bosc Endins”, Agnès Algueró presenta un treball amb un caràcter més fosc i electrònic, tot i que no marxa del pop rural intimista que ha utilitzat sempre. Aquest és un disc més juganer i experimental.
Les lletres poètiques, aquest cop, agafen un caràcter més directe i tenen menys pèls a la llengua. Parlen sobre les amistats que fan bé i les que no, sobre salut mental i sobre el pas del temps i com aquest pot tornar a les persones més opaques, apàtiques i més soles.
- Publicitat -
